PURGATORI. CANT XVII 193

 

ETA

Drres

Resta el bé que no fa l'home feliç ,
no és la felicitat, no és el que dóna
185 la Íruita que es recull al Paradís.

L'amor que amb desmesura s'hi abandona,
als tres cercles de dalt té el plor i el bleix,
i com que tripartit així es raona,

139 me'l callo, perquè el cerquis tu mateix. .
44
Altro ben è che non fa l'uom felice, L'amor ch'ad esso troppo s'abbandona, vf;[:
non è felicità, non è la bona di sovr'a noi si piange per tre cerchi, ll.:q:
185 essenza, d'ogni ben frutto e radice. ma come tripartito si ragiona, ti

tacciolo, acciò che tu per te ne cerchi. go

COMENTARI AL CANT XVII

COMPARA el Dant la sortida de la fumera i la visió del sol, ja cap h
a la posta, amb l'estat del qui en els Alps, o en l'alta muntanya,
es veu perdut dintre la boira i, a poc a poc, veu com el sol reprèn el u
seu imperi, esvaint-la lentament. L

I, de seguida, el poeta ens explica les visions d'iracúndia casti- 4
gada que té caminant pel cercle tercer. Abans, en dues tercines, el
Dant intenta donar-nos un concepte purament escolàstic de la facultat n
imaginativa. éd Qui et mou, si els sentits no et conviden2o, diu a
la imaginativa.

La imatge que es forma a la ment, afirma el poeta, aneix en el h
cel i el cel l'envia per poder d'ell o per poder més granx, o sigui: per l
natural influència dels astres sobre nosaltres o per voluntat de Déu.

La primera imatge que es presenta, en una forma tan viva que
exclou el poeta de tot el que el volta, és la 4 de la maldat d'aquella
que canvià la forma en la de l'ocell que a cantar més es delita. Es
refereix a Procne, esposa de Tereu, que matà llur propi All, ltis, i
el donà a menjar al pare.

Aquesta faula, cantada per Ovidi en el llibre VI de les cMeta-
morfosisx, ja ha estat aHudida pel Dant en el cant IX del PURGATORI.

d
.j
t
d
d
53
E
i

A PEGSEESRIES: m PUSEPTITI CE BESCDEUCTESTDESE NT TIEI IT
Nna aiitii cita a ietaçone ta ietó : nr

DaaT Ira ce r MEa ara Taad itaT ac DaT S caTa nt Eara SESS RI nt EE RS CRO EAT E Ia S IET cS aT MEDI: