CE D

RS Rs ètenis

——— ——

-Sa cfra ——————

 

188

15

18

21

27

30

38

36

O imaginativa che ne rube

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

Oh tu, imaginadora fantasia,
que l'home abstreus del que el rodeja, tant,
que ni el so de mil trompes sentiria,

équi et mou, quan els sentits per tu no estan2
En el cel has nascut, que t'enviava
per voler d'ell o per voler més gran.

De la maldat d'aquella que es mudava
en el més refilaire dels ocells,
la forma dintre meu imaginava,

i tant la meva ment tancà els cancells
als fets exteriors, que no hi venia
res que aleshores projectessin ells.

Després plogué, dins l'alta fantasia,
un despitós, crucificat i fer,
que amb ganya dura lentament moria.

Assuer, el gran rei, i aquell enter
Mardoqueu, just de fets com de llenguatge,
li eren al volt amb la regina Ester.

I quan s'hagué dissolt aquesta imatge,
com les bombolles d'aigua que fa el mar
i es fonen a la sorra de la platja,

veig la figura d'una noia encar,
a grans plors i grans crits dient: 4 Regina,
ai, ç per què t'has volgut anorrear

Poi piovve dentro all'alta fantasia

tal volta si di fuor, ch'om non s'accorge un, crucifisso, dispettoso e fero
15 perchè dintorno suonin mille tube, nella sua vista, e cotal si moria: .7
chi move te, se 'l senso non ti porge2 intorno ad esso era il grande Assúero,

Moveti lume che nel ciel s' informa,
18 PEr SÈ O per voler che giú lo scorge.
Dell'empiezza di lei che mutò forma

nell' uccel ch'a cantar pij Si diletta,
m nell imagine mia apparve l'orma:

e qui fu la mia mente si ristretta
dentro da sè, che di fuor non venia
s4 COSa che fosse allor da lei recetta.

Ester sua sposa e 'I giusto Mardoceo,
che fu al dire ed al far cosi intero. 80

E come questa imagine rompeo

sè per se stessa, a guisa d'una bulla

cui manca l'acqua sotto qual si feo, 88
surse in mia visione una fanciulla

piangendo forte, e dicea: eO regina,
perchè per ira hai voluto esser nulla2 36