PURGATORI. CANT XVI 185

 

El Dant troba magnífics els arguments de Marco, i si coneix,
pel que es desprèn dels versos, a Currado da Palazzo i a Guido da
Castel, no sap, en canvi, qui és el bon Gherardo. Marco se n'es-
tranya, que essent toscà no sàpiga res del bon Gherardo, ell només
el pot anomenar per aquest nom, O pel de cpare de Gaian. Després,
amb grans presses, Marco desapareix, perquè diu que ha d'ésser
fora abans de trobar-se amb l'àngel guardià de l'escala.

é Qui són aquests tres ancians de Lombardia que es mantenen
purs entre una societat corrumpuda 2

Currado da Palazzo: Currado III, dels comtes de Palazzo de
Brèscia, fou, a Florència, vicari de Carles I d'Anjou, l'any 1276,
cap del partit gúelf fins al 1277, capità contra els trentins l'any 1279,
i podestà de Piacenza el 1288.

Gherardo da Camino de Trevigi, fou capità general de Trevigi
del 1283 fins a la seva mort, esdevinguda l'any 1306. La seva filla,
Gaia, es casà amb Tolberto da Camino, parent seu, i morí l'agost
del 1311. Segons tots els comentaristes, Gaia fou una senyora
extremadament lliure, i famosa per aquest motiu en tota la Lom-
bardia. Rambaldi d'Imola diu parlant d'ella: dDicebat domino
Rigardo fratri suo: 'Procura tantum mibi iuvenes procos amorosos, et
ego procurabo tibi puellas formosas". Multa iocosa sciens praetereo de
foemina ista, quae dicere pudor probibeto. El que anomenessin el bon
Gherardo epare de Gaia, seria per rebaixar-lo.

Guido da Castel era de la casa Roberti de Reggio Emilia. Ex-
pulsat del seu país per gibellí, reaparegué a Verona el 1318. Allí
es dedicà a ésser gentil i generós amb els cavallers francesos, per
això aquests l'anomenaren el senzill (le simple) lombardo en un
sentit paradoxal, perquè els lombards eren abans, per als francesos,
vils i astuts.

H
M-13

 

a EEaT aLT SaT ERA DISS iifdr ul

Sa Eaar SE

u
U

mppeseeraT PRA ta NE pECEO dS ESl
DrI IE Ti P amet ra or iEr cr eet

3
it

E
È

IERH

CEEar ig cA

OgneE: anaiem