í- -
É
É: .
i
E

ER E

047181 354309 ofotègogages
RSA OS N

RSINSCRRS CER OO LEar ISSEIE EET SISESOS SET SE SE ECCR EO

S
È
3
Es
L
3
E:
L —

E

t

3

184 LA DIVINA COMÈDIA

Ara. bé, Marco, en aplicar aquesta imatge del rumiant al Papa
— perquè aquest cPastor que fa de guian es refereix al successor de
Sant Pere— i dir-li que no té la peúlla partida, significarà que ha
confós el poder espiritual i el poder temporal en una sola mà, i que
encara que remugui, que conegui les Escriptures, no li serveix de
gran cosa, perquè ocupa el poder temporal.

Aquesta confusió de poders serà, segons Marco, la causa de la
corrupció, perquè l'home, que veu qui el conduia —el Papa —
darrera del bé material, que és el que a ell li plau, només es nodreix
d'aquest i avorreix els altres. eLa causa és en les males obres,
produides pel mal exemple, i no heu de creure que vostra naturalesa
sigui corrompuda2.

Per apuntalar l'atac a la confusió de poders del Papat, insisteix
el Dant, valent-se de Marco, i una vegada més manifesta les seves
conviccions imperialistes: Roma, afirma, que féu el bon món, tenia
dos sols: un que mostrava el camí humà, l'Emperador, i l'altre el
diví, el Papa. Ara l'autoritat papal ha eclipsat la Roma imperial,
ajuntant l'espasa al bàcul o crossa pastoral, i eqqunts no poden fer
bon camí, perquè l'un no tem l'altrex. El vers 106, l'he traduit jo
una mica lliurement, però donant-li viu el sentit exacte de l'original:
"Roma, que en el fer bé no fou codina". No Íou lloc de pedres
sense vegetació, sinó que fou conreu perfecte.

eSi no em vols creure, diu Marco, mira el fruit que ha donat
aquesta confusió de poders. I el fruit el trobaràs, per exemple, en
la Lombardia — el país que reguen el Po i l'Adige— des que s'ha
produit la lluita entre Frederic II i els papes. Abans era un país ple
de cortesia i lleialtat. Ara s'hi poden passejar, sense por d'avergo-
nyir-se, tots els brètols, perquè ja no hi trobaran honor que els faci
respecte i els posi de relleu,. Marco vol dir que, a la Lombardia,
de brètol, ja n'és tothom, fa, però, la salvetat de tres vells respec-
tables, tan fastiguejats de l'època present, que només desitgen ser
cridats a millor vida : Currado da Palazzo, el bon Gherardo i Guido
da Castel, dit, a la manera francesa, cel senzill lombard:.

Després de citar aquests personatges, encara insisteix contra la
Santa Seu, i diu que havent confós el regiment espiritual amb el
material, ha caigut al llot i s'ha empastifat de llot ella i la seva
doble càrrega.