RSNNRIS EÓ DO GU ER RI IRC RS NR n QUETI CI S Ó RRr eise cti Bia Ni Gsists RMU S I S iR SE E Sa DA E n CEEO RS EM IA ReSt meun —u———n—— GERSZ —— —— S E S — S G S E S E 182 LA DIVINA COMÈDIA Aquesta nova afirmació sobre la corrupció dels homes, afegida al discurs que en el cant anterior ha fet Guido del Duca, fa que el Dant insisteixi sobre el tema, preguntant a l'ombra de Marco la causa dels vicis. Marco fa una exposició moral d'alta competència, que més endavant comentarem. Ara aclarim, primer, qui és aquest Marco de Lombardia, encara que, malgrat la importància que té en el poema i les coses grans que diu, els comentaristes antics no ens han sabut dir gairebé res d'aquest personatge. Més que fets i dades biogràfiques, de Marco Lombardo s'han conservat anècdotes i sentències, probablement és, aquest Marco, aquell del qual parla el Villani, dient que va predir al comte Ugolino totes les seves desgràcies. Els primers comentaristes del Dant, diuen que Marco no fou un home vulgar, sinó un cortesà de gran inteHigència, mordaç i d'enginy ràpid i agut, no s'escapà d'ésser, però, un home donat al desdeny i a la ira. No hi ha dubte que el Dant tenia en una molt gran consideració Marco de Lombardia, perquè es val de la seva boca en el moment de produir una exposició important, és, aquesta, la que segueix a les preguntes del poeta: dç És que el món és absolutament corrom- put2 ç Quina n'és la causa2. Perquè hi ha qui diu que aquesta causa ve del cel (dels cels, o de la influència dels astres) i hi ha també qui diu que ve del món mateix. Marco Lombardo comença perdonant la vida al Dant: eGermà, el món és cec i tu es veu ben bé que véns d'allà baixlo I de seguida afirma: dEls vius cerqueu la causa de tot en el cel (repetim que, aquí, cel significa la influència dels astres), com si el cel fos l'únic que governés tot el que es produeix. I continua Marco: eSi només hi hagués aquesta influència dels astres, tindríeu destruit el lliure arbitrio. Aquí el nostre poeta, per boca de Marco, segueix amb tota fidelitat la mateixa teoria sobre la influència astronòmica i el lliure arbitri exposada per Sant Tomàs, que combat d'una manera absoluta el fatalisme. La teoria tomística es va completant quan Marco diu: dEl cel en vostres moviments té primícia, però se us dóna llum per a la malícia i el bé, i el voler lliurex. Ara bé, aquest voler lliure emanté els primers combats amb el celx, amb les males influències dels astres, però dben nodrito, educat de tal manera que pugui lluitar amb el vici, cel venço (Sant Tomàs: C. GENT. M, 85, SUM. THEOL. I, II5, 4).