180 LA DIVINA COMÈDIA
a E E T Ia aar a a r rrcipESseni nta

L'un sol apagà l'altre, i s'ajuntà

amb la crossa l'espasa, i la unió
111 forçada, malament se'n sortirà,

car juntes, l'una a l'altra no es fan por,
si no em creus, fixa't bé en el blat que es sega,
114 que cada herba es coneix per la llavor.

 

Al país que amb el Po i l'Àdige es rega,

E
É I s'hi veia cortesia i lleialtat
$ t 117 abans que Frederic hi mogués brega,
i ,
E mes, ara pot anar ben descansat
s. b
É E dcc do :
È i a passejar-s'hi, aquell que avergonyida
E 120 sent la galta, amb l'honor al seu costat.
E ri Tres vells hi resten sols, en qui encar crida
É u el temps antic, però se'ls va fent tard
È 193 veient que Déu no els porta a millor vida:
p
% 4 Currado da Palazzo, el bon Gerard
É i i Guido da Castel, dit millor encara,
E i
La iï 126 com els francesos, el senzill lombard.
; : Avui dia la Roma del Sant Pare
É x per confondre en un sol dos regiments,
E 3a i . . y
E , 199 cau al llot, i ella i pes de llot s'amara.o
E
x ta acadT e ia
E j cOh, Marc meul o jo li dic, cbons arguments l
í : y x
% ti l ara comprenc per què de l'heretatge
: h 132 foren exclosos, de Leví els parents.
E ii
$ pt : 5
x ii L'un l'altro ha spento, ed è giunta la spada — Ben v'èn tre vecchi ancora in cui ramponga
E i còl pasturale, e l un con l'altro inseme l'antica età la nova, e par lor tardo
Lè
S 11 Per Viva forza mal convien che vada, che Dio a miglior vita li ripogna: 138
S però che, giunti, l un l'altro non teme: Currado da Palazzo, e 'l buon Gherardo
se non mi credi, pon mente alla spiga, e Guido da Castel, che mei si noma,
s1a Ch'ogn'erba si conosce per lo seme. francescamente, il semplice Lombardo. 4sg
Ín sul paese ch' Adice e Po riga, Di oggimai che la chiesa di Roma,
l solea valore e cortesia trovarsi, per confondere in sè due reggimenti,
u4 prima che Federigo avesse briga: cade nel fango e sè brutta e la soma.. — 4199
Or può sicuramente indi passarsi 4O Marco mio,v diss' io cbene argomenti,
per qualunque lasciasse, per vergogna e or discerno perchè dal rettagio
130 di ragionar coi buoni o d'appressarsi. li figli di Levi furono essenti. 188

TL EEAEiiéet

d

l