.
E

BRO S

    
  

SESE EC UMCSA HE NASRSI S IÓO OU SE RR EEU oC SSEaS cI

S EAA IEEA

172 LA DIVINA COMÈDIA

 

assegura a tots que si de pocs fos posseit2. I Virgili insistirà en la
seva teoria: cTant més es lliura l'amor etern, com més ardor troba
d'ànimes, i com més caritat estesa hi ha, més damunt d'ella creix
l'Etern Valor (Déu)o, o sigui, tant més es comunica Déu amb
l'ànima, com més foc de caritat hi ha en ella. dl com més gent
estima (en el Cel), més forta es fa la facultat d'amor, la qual es
reflecteix de l'una ànima a l'altra, com si les ànimes fossin espillso.
I Virgili encara afegeix que si les seves explicacions no el satisfan,
ja trobarà Beatriu, la qual li resoldrà el seu dubte i altres que la raó
sola — Virgili — no pot satisfer.

Havent el poeta aconseguit el repòs mental amb les paraules del
seu guia, se sent abstret del que el volta, i se li apareixen unes
visions extàtiques de mansuetud. La primera visió representa Maria
quan troba el seu Fill disputant en el temple amb els doctors de la
Llei. La segona visió representa la mansuetud de Pisístrat, famós
tirà d'Atenes, quan la seva muller li demana venjança del jove que
s'ha permès besar en públic la filla llur. Pisístrat, que troba exces-
siva la ira de la seva dona, contesta amb una frase lapidària que el
Dant tradueix de Valeri Màxim: cSi nos, qui nos amant, interficimus,
quid tis faciemus, quibus odio sumus2).El jove, en consequència, no
rebé cap càstig, i es casà amb la noia de Pisistrat.

La tercera visió extàtica, és el martiri de Sant Esteve, encara
que el Dant sofreix aquí un error, perquè Sant Esteve, quan fou
martiritzat, no era cap jovenet, segons els Actes dels Apòstols. La
tradició, no obstant, representà Sant Esteve com un bell jove, a la
manera de Sant Sebastià.

El Dant, mentre ha estat contemplador d'aquestes visions, ha
anat amb els ulls clues, caminant d'esma, i encepegant i tot. Quan
es despertà —o quan desaparegueren les visions —, va veure eque
no eren falsos errorsv, O dreconegué els seus no falsos errors).
cErrorso perquè aquestes coses que va veure no havien estat reals
ni veritables, sinó simplement imaginades, però cno falsosv, perquè
ell les ha vistes i sentides realment dins del seu esperit.

Virgili amonesta el Dant, i li diu: ci Què fas amb els ulls clucs i
amb el peu trampalejant2v I quan el poeta li vol explicar el somni,
el suficient i omniscient Virgili li manifesta: dNi que et posessis mil
caretes, podries amagar-me cap dels teus pensaments i sentiments.