PURGATORI. CANT 3XV 17I

suprema de totes les benaurances: (Gaudete el exultate, quoniam
merces vestra copiosa est in coeliso (MT.Vv, 12). Mentre els poetes van
pujant al cercle terç, el Dant, per aprofitar l'estona amb l'ensenya-
ment de Virgili, li proposa que li aclareixi un dubte a propòsit del
que en el cant anterior li digué el romanyol Guido del Duca: cOh,
humana gent, éper què duus el voler allà on el goig de dos no
conviuria, é Què volia significar el de Romanya2 Virgili ens ho
aclarirà de la segient manera: com que Guido del Duca coneix el
seu pecat, O sigui l'enveja pròpia, que l'ha dut a tantes desgràcies,
ara, en el moment de purgar-lo, perquè el seu exemple serveixi als
altres, es dedica a bescantar aquest pecat. I Virgili dirà encara més:
c Vosaltres desitgeu el vostre bé en un lloc en el qual fatalment el
bé, repartint-se, disminueix, i com més repartit, menys quantitat
de bé correspon a cadascú, i com a conseqiiència, en veure que el
vostre bé disminueix, el vostre pit comença a palpitar (com una
manxa) de l'angúnia i del neguit que sentiu, i en realitat de l'enveja
que teniu dels altres, perquè prenen la part del bé que només
voldríeu per a vosaltres solsx. Aquest bé al qual es refereixen
Guido i Virgili, és el bé material, les riqueses d'aquest món.

I Virgili afegeix: eSi l'amor de la suprema esfera (el bé celes-
tial, la felicitat que dóna la contemplació de Déu) atirés el vostre
desig enlaire, no tindrieu aquesta angúnia del pito, "perquè allà com
més són que diuen nostre" (com més són a posseir i a repartir-se el
bé celestial) "tant més ple de riquesa és cadascú"" (passa completa-
ment al revés del que passa amb els béns materials) "i el foc de
caritat més gran es mostra", és a dir, en lloc de produir-se enyveja,
es produeix foc de caritats amor al proisme, i mútua alegria en la
possessió de la benaurança.

L'explicació teològica d'aquests conceptes, la trobarem en Sant
Agustí: dNullo enim modo fit minor, accedente seu permanente consorte,
possessio bonitatis, imo possessio bonttalis tanto fit latior, quanto concor-
dior eam individua sociorum possidet cbaritas. Non babebit denique
istam possessionem qui eam moluerit babere comunem, et tanto eam
reperiet ampliorem, quanto amplus ibi poterit amare consortem (DE
Civ. DEI XV, I5).

Ara bé, el Dant, malgrat l'explicació virgiliana, no acaba de
veure clar per què cun bé distribuit entre molts, més riqueses

EEaT H t TTTA ST iEV IEa a E SE E SE A RS EE EM TOETE E fg igc EC Ea Sr

EET

E TIM MI IT EPTICIEIeIeIts
E citp cc iiis

Lara

prirstat

SET

É
x
pi
i

tt it

cina E

Dra Dara la aaaar daaa

D on t