170 LA DIVINA COMÈDIA La segona tercina, com dic, no té cap dificultat. Però la primera tercina comença transposant els termes, que, naturalment, donen lloc a confusió, diu: etant com des de la fi de l'hora tèrcia al prin- cipi del diar. Vol dir, cdes del principi del dia a la fi de l'hora tèrcia,, perquè, si no, no tindria sentit. Diu després, i aquí ve el misteri, que en aquest temps matinal apareix l'esfera que sempre, a guisa d'infant, juga, o es belluga, o joguineja, que tot això significa scberga. é Quina esfera vol dirè d L'esfera del sol, o bé el cel del I sol, o bé el cel dels astres fixosè En cada un dels casos, l'obser- “ vació és arbitrària, i sobretot la comparació amb el joc d'un infant tï resulta completament antiastronòmica. En realitat, aquesta primera / tercina s'escapa a la lògica dels comentaristes, i és un dels escassís- sims llocs del poema que probablement el Dant hauria corregit, si la mort li hagués deixat una mica de temps per a meditar la seva obra. El poeta entra de ple en la descripció d'uns raigs més forts que els del sol, i, per a dir-nos que són raigs reflectits, es complau en una científica explicació. de la reflexió de la llum sobre l'aigua o sobre el vidre. Però, aquesta llum reflexa que projecta l'Àngel, éd'on pot venirè Probablement el poeta entén que, aquesta llum, no és la del sol, sinó que és la llum mateixa de Déu, que l’Àngel 4 rep i projecta en el rostre del Dant. L'excés de llum que perjudica la vista del nostre extraordinari viatger, li fa decantar la mirada i li fa preguntar al seu guia què és allò tan refulgent que l'encega i que vers ells avança. Virgili li dirà que troba natural que encara se senti enlluernat per la cfamília del Celv, però que aviat, no sols aquestes llums tan fortes no li faran cap mal, sinó que li proporcionaran el màxim goig de què ell sigui capaç. Després d'ésser invitats per l'Àngel a la pujada vers el cercle terç, senten cantar primer d Beati misericordesy, i després cGaudeix-te tu que has vençutle. Se suposa que és el mateix Àngel qui ho canta, i quant al (Godi tu che vincila, no es pot admetre que sigui una lliure interpretació del dquoniam misericordiam consequenturo que, segons Sant Mateu, és la conclusió de la cinquena benaurança pronunciada pel Crist en el Sermó de la Muntanya, sinó que, més aviat, el Dant ha volgut posar aquí en boca de l'Àngel la conclusió :_:; E E R :“'_ q c6 41 DESeEts SE RS S ER OS NN RM SE NSRIS CI S OO COU OS RIr GOU GU CEU GU IE ES LAA ESt $ LROR iM Seiió 4 aaaa Dara dar ca oiar Taa Da E Ta dS DEV EE E 4 E