168 LA DIVINA COMÈDIA ljo el veia inclinant-se, per la mort que l'aplanava ja, cap a la terra, in mirant al Cel, però, com al seu port, i a Déu pregant, enmig de tanta guerra, que perdonés els seus perseguidors, 114 amb un posat que a pietat aferra. Quan les coses de nou exteriors a l'ànima eren certes en ma via, w 117 vegí que no eren falsos els errors. El guia, que adonar-se prou podia , q P que caminava jo mig adormit, 190 digué: cé Què tens, que el peu no et mantenia més d'una mitja llegua, i has seguit E i ullcluc, trampalejant d'igual manera ; 193 que el qui per son o beure s'ha ensopit2 x É cOh dolç parelx vaig dir-li, csense espera È et diré tot el que m'ha aparegut E 3 La 196 quan tenia la cama tan baldera 7. E Ese . . . : lell: eSi en el rostre haguessis mantingut É h cent caretes, no se m'escaparia, Lis E L 199 dels pensaments que fas, el més menut. E E L Pel que has vist, mai ja res t'excusaria È 3 d'obrir el cor a les aigúes de la pau, É \ 130 que la Fontana eterna a l'home envia. E lui vedea chinarsi, per la morte ma se' venuto piú che mezza lega $ I che l'aggravava già, inver la terra, velando li occhi e con le gambe avvolte, 111 Ma delli occhi facea sempre al ciel porte, a guisa di cui vino o sonno piega2, cn % orando all'alto Sire, in tanta guerra, cO dolce padre mio, se tu m'ascolte, Z che perdonasse a' suoi persecutori, io ti diròa diss' io aciò che m'apparve % 14 COn quello aspetto chè pietà diserra. quando le gambe mi furon si tolte., 186 3i Quando l'anima mia tornò di fori Ed ei: eSe tu avessi cento larve alle cose che son fuor di lei vere, sovra la faccia, non mi sarian chiuse 117 iO riconobbi i miei non falsi errori. le tue cogitazion, quantunque parve. 189 Lo duca mio, che mi potea vedere Ciò che vedesti fu perchè non scuse S far si com' uom che dal sonno si slega, d'aprir lo core all'acque della pace %f 130 disse: 4Che hai che non ti puoi tenere, che dall'etterno fonte son diffuse. 183 PR S TAT S T E S ST I I a lagapaiesióitiias 8 A