164 LA DIVINA COMÈDIA I aleshores la meva mà es manté sobre les celles, com per fer visera 15 que esmorteís l'esclat que aquell raig té. I com quan de mirall o d'aigualera rebot el raig a l'oposada part, 18 pujant llavors d'una semblant manera i equidistant la perpendicular dels dos punts de baixada i de pujada, 91 com demostren experiència i art, em va semblar sentir llum rebotada que en els meus ulls havia percudit, 94 i cuito a decantar-ne la mirada. cé Què és, dolç pare, això que fit a fit m'enlluerna2 L'esforç no me'n separa 2 o1 vaig dir, ci ve vers nosaltres decidit .. c No et meravellis si t'encega encara la família del Cel em respongué, c que amb son convit en el camí ens empara. GEC ELR ECEOR G t 30 Ben aviat arribaràs a ser no apesarat d'això, ans bé alegria ç 33 tan gran tindràs com al teu cor convé.2 : Quan l'Angel beneit jo aconseguia, 3 amb fresca veu ens deia: 4 Entreu aquí, 36 que la pujada trobareu més pia . RS L ond' io levai le mani inver la cima eChe è quel, dolce padre, a che non posso ' delle mie ciglia, e fecimi '1 solecchio, schermar lo viso tanto che mi vagliar 5 ,s Che del soverchio visibile lima. diss' io, ce pare inver noi esser moOsso2r 4 È Come quando dall"acqua o dallo specchio eNon ti maravigliar s'ancor t'abbaglia salta lo raggio all'opposita parte, la famiglia del cielox a me rispose: 1g Salendo su per lo modo parecchio V emesso è che viene ad invitar ch'om saglia. se a quel che scende, e tanto si diparte Tosto sarà ch'a veder queste cose 8 dal cader della pietra in igual tratta, non ti fia grave, ma fieti diletto ? a1 Si come mostra esperienza ed arte, quanto natura a sentir ti dispose.s 38 g cosi mi parve da luce rifratta Poi giunti fammo all'angel benedetto, É quivi dinanzi a me esser percosso, con lieta voce disse: elntrate quinci 24 per che a fuggir la mia vista fu ratta. ad un scaleo vie men che li altri eretto2. 4ç