: LS EEa jia se a Sara i) : T z ita 3
CU UU OST O E Bg astg S

EE D ESRI O Esir

GOr lRr id

SSSSR GEO ERESICC C GUA

CU ORIR S IRT EMT RSU NAT NA RS

   

162 LA DIVINA COMÈDIA

 

 

Per fi diu que Ugolin de' Fantolin pot tenir per segur que ningú
no li enfosquirà el nom.

Ugolin de' Fantolin da Cerfugnano, de Faenza, home ple de
virtuts, morí el 1278, deixant quatre fills: dos nois i dues noies.
L'any 1286, només restaven les dues noies.

Després dels penjaments i queixes de Guido del Duca, els dos
poetes abandonen les dues ombres amigues, que, per llur silenci,
els donen a entendre que segueixen el bon camí.

Aleshores, amb estrèpit de trons i llamps, unes veus misterioses
esclaten, portadores d'exemples d'enveja.. Una d'aquestes veus diu:
cEm matarà qualsevol que m'arrepleguix. Són les paraules de Caín
a Déu, després de la mort d'Abel: cOmnis igitur qui invenerit me,
occidet mex (GEN. IV, 14).

La segona veu és la d'Aglauros, filla de Cècrops, rei d'Atenes,
fou convertida en pedra (Ov.: MET. n, 708-832).

Aquests exemples d'enveja castigada, serveixen perquè Virgili
faci un comentari final sobre la trista i feble condició dels homes en
deixar-se enganyar pel diable i en no escoltar la veu del Cel.

M Tia aa trra toa Tia retitir olaT tebelegicial ia)