IEE iiar nEI SE na an iné irad dlairtirictedst ii iualaie

PURGATORI. CANT XIV 101

—— — a a — a a n ——a aa E1 , aa 1

Miratoio de Carpegna, al Montefeltro. Morí poc després del 1280.
Els comentaristes antics li atribueixen liberalitat i grandesa d'esperit.

Fabbro. Fabbro Lambertazzi, home de gran valor, cap del gibel-
linisme a Bolonya. L'any 1259, que fou el de la seva mort, es va
aturar el moviment d'hegemonia de Bolonya sobre tota l'Emilia
promogut per la seva política. '

Bernardin di Fosco, un dels més valents defensors de la Faenza
contra Frederic IÍ, i podestà de Pisa, l'any 1248, i de Siena, el 1249,
tingué fama d'home molt liberal.

Guido da Prata, d'origen humil, arribà a les més altes nobleses,
visqué à finals del xn i en les primeres dècades del x.

Ugolin d'Azzo, de la família toscana dels Ubaldini, fou cònsol
de Faenza l'any 1170, i representà aquesta ciutat a Costança quan
es signà la famosa pau de l'any 1183.

Tignoso. Federigo Tignoso era de Rimini, i excellent subjecte.
Li deien etinyóso perquè, segons Benvenuto Rambaldi, cbabebal
pulcerrimum caput capillorum flavorum, úideo per antipbrasim sic
dictus est).

Les cases Traversara i Anastagi, eren antiquíssimes i nobilíssimes
famílies de Ravenna. Quan el Dant hi arribà, els Anastagi feia temps
que eren extingits i dels Traversara només quedaven algunes dones.

Guido del Duca, després de mencionar aquests nobles personat-
ges i veient com la raça degenera, es complau en la fi de les famílies,
i així pregunta a Brettinoro o Bertinoro, ciutat entre Forlí i Cesena,
per què no desapareix, després que la seva família, els Manardi, s'ha
extingit. l diu a Bagnacaval — castell entre Lugo i Ravenna — que
fa bé eno donant fillsv, perquè en temps del Dant n'eren senyors
els Malvicini, dels quals, el 1300, només restaven dones. Una
d'aquestes, Caterina, es casà amb Guido da Polenta, qui, més tard,
tenia d'acollir el Dant a Ravenna.

I diu Guido, que fa mal fet Castrocaro i pitjor Conio, que posa
al món comtes tan degenerats. Castrocaro era un castell fortificat
en la vall del Montone. Conio era un castell prop d'Ímola. Afirma
que seran sortosos els Pagan equan d'ells se n'anirà el dimoni .
Els Pagan eren una noble família de Faenza i el tal cdimonix fou
Maghinardo Pagano de Susinana, cap de la família, que morí
l'any 1302.

DRa c r

ac igt

eEeliLEi UMEINTIMUIINIA eraIeMrIeIe) iemetoSs m
R PEEIE - SPOEIITS LIDI S liagar ilia t a ii I TTT

S ETT ETINICEN IT DR NECIEI T tectat

i

ifr ipeg PEPErgaI

gi

fi
Ó

4
S
i
É
E

Dada aa paar Da Dd ada daaa adads