PURGATORI. CANT XIV 157 c Qui em trobarà em darà la mort mateixa ò , i s'escapà, com un llampec rabent 135 que el núvol gras agudament esqueixa. I quan l'orella aquesta veu no sent, vet aquí una altra amb gran soroll eixida SEr IErer ca CIEOSTEREIES 38 — cOM UNn tro que s'esbomba dintre el vent:: É EE c Sóc Aglauros, en pedra convertida ), È i al poeta acostant-me jo llavors, L l . _ I È 141 vaig fer un pas endarrera de seguida. h % l É Quan l'aire hagué reprès tot el repòs d È 3 uA ' digué: cAixò fou la brida que la fam M E a . ué l 144 de l'home hauria de cenyir en el closi h E hall tf Però us mengeu l'esquer, i us claveu l'ham « de l'antic adversari, que us estira, h 147 i de poc us serveixen fre i reclam. Us crida el Cel, i al voltant vostre gira de la bellesa eterna tot el preu, um X e h però l'ull vostre sols la terra mira, ; : hd i , . h È 151 per 'xò us colpeix Aquell que tot ho veu lo h h fn di h 4 ja $ iE C li B Ia ié hi i qa E h d M ca ii é I É dlI eAnciderammi qualunque m'apprendev, Già era l'aura d'ogne parte queta, \:l; E e fuggi come tuon che si dilegua, ed el mi disse: cQuel fu il duro camo I É 185 S€ Subito la nuvola scoscende. che dovria l'uom tener dentro a sua meta. qqa $ Come da lei l' udir nostro ebbe triegua, Ma voi prendete l'esca, si che l'amo ed ecco l'altra con si gran fracasso, dell'antico avversaro a sè vi tira, 3 138 che somigliò tonar che tosto segua: e però poco val freno o richiamo. 147 È elo sono Aglauro che divenni sasso2, Chiamavi 'l cielo e "ntorno vi si gira, ed allor, per ristrignermi al poeta, mostrandovi le sue bellezze etterne, 1441 in destro feci e non innanzi il passo. e l'occhio vostro pur a terra mira, È RI onde vi batte chi tutto discerne. 151 É É DT aa IEDar arT di irar ar aar caTa ITA Sa MaaT ti ni aaaa iititiritliitis daB ti CER DIS ER Ba S a Dei a CI