É d Í}' Es cRs E : E E du BI ER RS SE S E Lar egaetl i LRA ES C EM SE NU TNS RC 154 LA DIVINA COMÈDIA Ven la llur carn essent encara viva, i els mata amb febre de lleó envellit, 63 i, donant-los la mort, d'honor es priva. Surt de la selva trista en sang tenyit, i tal la deixa, que ni en mil anyades 66 recobrarà ni els estadants ni el crit. x Com a l'avís de danys i falconades s'esvera qui l'escolta, i tant se val 69 d'on vinguin les paraules endolades, així l'altre esperit, tot sobresalt, girat escolta, amb la mirada trista, 73 allò que el seu company digué de mal. Del primer els mots i del segon la vista, em feren desitjós de preguntar 15 llurs noms, i el fet del pensament no dista: i va dir-me el primer que em va parlar: cd Ara ta mà a la meva porta truca 78 perquè jo et doni el que no em vols donar2 Mes com que tanta gràcia s'entrelluca del Cel en tu, jo no vull fer-me escàs : 8I sàpigues, doncs, que sóc Guido del Duca. I el cor de tal enveja m'era gras, que en contemplar d'un altre l'alegria, 84 ja em veies groc de front i galta i nas. Vende la carne loro essendo viva: poscia li ancide come antica belva: es molti di vita e sè di pregio priva. Sanguinoso esce della trista selva: lasciala tal, che di qui a mille anni ee nello stato primaio non si rinselva.o Com'all'annunzio di dogliosi danni Si turba il viso di colui ch'ascolta, es da qual che parte il periglio l'assanni, cosi vid' io l'altr'anima, che volta stava a udir, turbarsi e farsi trista, 73 POi ch'ebbe la parola a sè raccolta. Lo dir dell'una e dell'altra la vista mi fer voglioso di saper lor nomi, e dimanda ne fei con prieghi mista, per che lo spirto che di pria parlòmi ricominció: cTu vuo' ch' io mi diduca nel fare a te ciò che tu far non vuo'mi. Ma da che Dio in te vuol che traluca tanto sua grazia, non ti sarò scarso, però sappi ch' io son Guido del Duca. Fu il sangue mio d' invidia si riarso, che se veduto avesse uom farsi lieto, visto m'avresti di livore sparso. 18 81 84