dd a È È Ea 3 181 D: H Ú PA RECEE S vE3 BRMIRI S OS SEd , Rs l LC siterteciióó iiSi Rs S LSA E ga i í EMA S NA E E pn : 2 LA DIVINA COMÈDIA 152 de qui ets i d'on véns2 Perquè ens omplia de meravella contemplar aquest do 15 que se t'ha fet, com mai s'esdevenial o cAl mig de la Toscana o deia jo, chi ha un rierol que neix a Falterona, 18 — i que un curs de cent milles no li és bo. En sa ribera és nada ma persona, dir-vos qui sóc, fóra paraula en va, 1 que encar de mi no gaire s'enraona. 2 I diu, dels dos, aquell que començà : cç A l'Arno et refereixes, Si és possible 24 que el teu raonament em sigui clar x I l'altre hi afegia: aé Per què el fibla, a aquest, l'escamoteig del nom del riu, 97 com si es tractés d'alguna cosa horrible 2 I llavors l'ombra preguntada diu : c No ho sé, però bé prou mereixeria 80 el nom d'aquella vall no ser ni viu, car des d'on neix i on tanta gallardia té el serrat, del Peloro separat, 33 — en gaires llocs més alt no crec que sia—, fins allí on a la mar és retornat allò que el cel li pren i que alimenta 36 el riu en tot el curs que ha caminat, onde vieni e chi se': chè tu ne fai E l'altro disse lui: ePerchè nascose tanto maravigliar della tua grazia, questi il vocabol di quella rivera, 15 Quanto vuol cosa che non fu piú maio. pur com" uom fa dell" orribili cose2s 9t E io: ePer mezza Toscana si spazia E l'ombra che di ciò domandata era un fiumicel che nasce in Falterona, si sdebitò cosi: eNon soj ma degno 18 € cCento miglia di corso nol sazia. ben è che 'l nome di tal valle pera, s0 Di sovr'esso rech' io questa persona: chè dal principio suo, ov'è si pregno dirvi ch' i' sia, saria parlare indarno, Palpestro monte ond'è tronco Peloro, m chè 'l nome mio ancor molto non sona.u. — che'n pochi luoghi passa oltra quel segno, as eSe ben lo "ntendimento tuo accarno infin là "ve si rende per ristoro con lo "ntelletto, allora mi rispose di quel che 'I ciel della marina asciuga, ss quei che diceva pria, etu parli d'Arno2. ond' hanno i fiumi ciò che va con loro, — sge