PURGATORI. CANT XIII 149
—————————————————————————— uuu

É
i
Èl
ité

 

i cosits amb un filferro, i a través de la costura horrible sobreixen
les llàgrimes més adolorides.

El Dant els pregunta si entre elles n'hi ha cap que sigui de terra :
llatina, i una respon que totes són ciutadanes d'una vera ciutat i
que ell voldrà dir si és que han viscut a ltàlia com a pelegrines. ji
L'ànima que així parla ve a afirmar que les condicions mundanes de È
país i de naixença no poden reputar-se definitives ni determinants È
d'una ànima, perquè al món hi som només de pas, com pelegrins,
i que l'única ciutat de tots nosaltres de la qual hem de desitjar la H
ciutadania, és la celestial Jerusalem. t

Després de tal resposta, el Dant es fa més a prop de les ombres, h
i li sembla veure'n una que té ganes d'enraonar i que aixeca la M,
barba com fan els cecs. A una pregunta més concreta, no tardarà
a manifestar-se, i sabrem que fou de Siena, i que no fou sàvia encara /
que s'anomenés Sapia. El seu pecat consistí a alegrar-se del mal É
del proisme, fins a extrems insospitats. Pregà a Déu per la derrota
dels seus propis conciutadans, i una vegada aquesta derrota esde-
vinguda, fins s'arriscà a rebellar-se contra Déu, de tanta satisfacció

SEr f

ovavó ma msgiaatisIcIó

—
Pe nia sES Er ERT IES IECT DODEST IED eo cac Tr Erra COpeecates
EEa p aa aara ciEa EE E EEr D E EET ErS

que li produí el mal d'altri. ,J

A la fi de la seva vida se'n penedí, i no seria encara en el lloc h
que la troba ei Dant si un tal Pier Pettinaio no s'hagués recordat de C
la Sapia en les seves santes oracions. Aquesta Sapia, que manifesta "\\"
haver anat tan avall pel camí de l'enveja, fou una gentil dama de h

Siena, muller de Ghinibaldo Saracini, senyor de Castiglioncello, i
tia de Provenzan Salvani. L

Per una banda, sembla que a aquesta dama li agafaven uns atacs
de terrible fúria contra els seus conciutadans i la seva pròpia família. l
Diu Benvenuto Rambaldi a propòsit d'aquest cas: e4udivi, quod ista
maledicta mulier erat ita infuriata mente, quod conceperat et praedixerat
se praecipitaturam desperanter de fenestra si Senenses fuissent illa vice
vicloresn. Per altra banda, també sembla que fou una bona senyora.
Un cop mort el seu marit, que havia fet construir un hospital per
als pelegrins, prop de Castiglione di Montereggioni, ella va conti-
nuar protegint aquest hospital, al qual fins i tot deixà un llegat en
el seu testament.

El fet de guerra al qual alludeix i amb motiu del qual ella
demanà a Déu la derrota dels seus compatricis, és la batalla de

q

IE)

DrT aaaa IEE E

M