i 14 itar il lasiitee iiA a f É SE E etizi : CER SES MI R NSIRCSERIÓ D EEa NTA IR EE SEA it ET 148 LA DIVINA COMÈDIA COMENTARI AL CANT XIII L segon cercle és més reduit que el primer, i és tot de pedra llisa, sense alts relleus ni figures. Virgili opina, en veure el lloc solitari, que no és cas d'esperar acompanyant, sinó de provar de seguir aquell camí, fiant-se de la llum del sol, i aprofita el mo- ment per dir unes belles paraules de confiança a l'astre lluminós. Els exemples de caritat, virtut contrària a l'enveja, no són aquí retrets per imatges plàstiques, sinó que uns esperits invisibles que volen vers els poetes, emeten unes veus misterioses i les escampen arreu del cercle, en aquestes veus, el Dant hi endevina les aHusions a fets en els quals la virtut de la caritat és manifesta. La primera veu que passà volant digué: cVinum non babentv, i aquestes paraules són les que dirigi Maria al seu Fill diví, a les bodes de Canà, quan s'havia acabat el vi de la taula, i aleshores Jesús va fer el primer miracle, convertint l'aigua en vi. cjo sóc Oresteso, és la segona veu que sona a les orelles del Dant, quan encara no s'ha extingit el ressò de la primera. Són els mots que digué Orestes a Pílades, en l'origen d'aquella genero- síssima amistat. cEstimeu els qui us han fet malo és la tercera, i és el precepte suprem de la caritat evangèlica: ( Dictum est: Diliges proximum tuum, et odio babebis inimicum tuum. Ego autem dico vobis: Diligite inimicos vestross benefacite his qui oderumt vos, et orate pro persequentibus et calumniantibus voso (MT. V, 43 i 44). Després de les piadosíssimes veus, mostra Virgili al nostre poeta els qui purguen llur enveja. Són uns miserables asseguts, coberts d'una manta del color de la pedra, que van cridant i dema- nant la intercessió de Maria, de Sant Pere, de Sant Miquel i de tots els Sants. La compassió que inspiren al Dant aquestes ànimes és forta. Les compara, en llur estintolar-se les unes a les altres i en llur miserable burell, als ceguets que seuen a les portes de les esglésies en els dies de Jubileu. I com aquests pobres mendicants són privats de veure la llum, les ànimes dels envejosos tenen els parpres trepats a ra daaad cpr arrra tata GEartetsai I mressaraees Or ts g Da