146 LA DIVINA COMÈDIA

 

No vaig ser sàvia, encara que Sapia
em diguessin, i del proisme els danys,
u1 més que ma sort, em daven alegria.
I perquè creguis que no són enganys
mes paraules, escolta bé si n'era
114 de boja, en el tombant de l'arc dels anys.

Els meus, vora de Colle, la bandera
alçaren contra els enemics, i jo
117 pregava perquè anessin endarrera.

Foren vençuts i van fugir entre el plor,
i contenta, veient llur malaurança,
120 cap goig va ser-me com aquell tan bo.

Mos ulls ardits al blau del cel clavant-se,
vaig cridar a Déu: e D'avyui no et temo mésito,
123 com fa la merla amb mica de bonança.

RRA

5d

IE iaess

RESEMICIATAt

En paus amb Déu vaig voler estar als darrers
de ma vida, i no res hauria encara
198 rebaixat del meu deute, si no hagués

 

aa
BEEA

dia . 4 .
É volgut servar de mi memòria cara
E Pier Pettinaio en el seu sant pregar,
j 199 que ma dissort caritatiu empara.
. Mes, étu qui ets, que aquí el nostre penar
d preguntes, i amb parpella descosida,
E 139 segons sembla, respires en parlarè x
i
É Savia non fui, avvegna che Sapia tanto ch' io volsi in su l'ardita faccia,
E fossi chiamata, e fui delli altrui danni gridando a Dio: 'Omai piú non ti temol',
x na Piú lieta assai che di ventura mia. come fè il merlo per poca bonaccia. 128
: E perchè tu non creda ch' io t' inganni, Pace volli con Dio in su lo stremo
odi s' i' fui, com' io ti dico, folle, della mia vita: ed ancor non sarebbe
114 già discendendo l'arco di miei anni. lo mio dover per penitenza scemo, 186

se ciò non fosse, ch'a memoria m'ebbe

Eran li cittadin miei presso a Colle
Pier Pettinaio in sue sante orazioni,

in campo giunti co' loro avversari,
117 € io pregava lddio di quel ch'e' volle. a cui di me per caritate increbbe. 195

Ma tu chi se' che nostre condizioni
vai dimandando, e porti li occbi sciolti,
si com' io credo, e spirando ragionièr. — 1gg

Rotti fuor quivi e volti nelli amari
passi di fuga, e veggendo la caccia,
letizia presi a tutte altre dispari

120 P pari,