RS EE S DU EII S S p pSps

É
S
É
x

 

SE SIESEISIE E UEEISC IROOR S E I OS

144

63

66

69

72

15

18

81

84

cosi li ciechi a cui la roba falla
stanno a' perdoni a chieder lor bisogna,
es € l uno il capo sopra l'altro avvalla,

perchè n altrui pietà tosto si pogna,
non pur per lo sonar delle parole,
ee ma per la vista che non meno agogna

E come alli orbi non approda il sole,
cosi all'ombre quivi, ond' io parlo ora,
89 luce del ciel di sè largir non vole,

ch'a tutti un fil di ferro i cigli fora

e cuce si, come a sparvier selvaggio
13 Si fa, però che queto non dimora.

 

LA DIVINA COMÈDIA

 

Així els pobres ceguets mancats de roba

al Jubileu demanen caritat,
i un sobre l'altre estintolar-se prova,

i aixi desperten més la pietat,
no solament amb llur paraula viva,
sinó veient-los en aquell estat.

I com als orbs la llum del sol no arriba,
així a aquells miserables esperits
la llum celestial se'ls torna esquiva.

Llurs parpres amb filferro són cosits,
tal com s'estila amb l'esparver salvatge
per mor de fer-lo estar quiet als dits.

Jo em creia, caminant, que els feia ultratge
veient-los i no essent reconegut,
i em giro al conseller del meu viatge.

Ell prou va entendre el que li deia mut,
tant, que, sense ni espera de demanda,
em digué: a Parla breu i resoluto.

Virgili era posat d'aquella banda
de la cornisa, en la qual caure es pot,
perquè de cap paret no s'engarlanda.

A l'altra seia aquell estol devot,
prement els ulls l'horripilant costura,
tant, que del plor se'ls feia un reguerot.

A me pareva, andando, fare oltraggio,
veggendo altrui, non essendo veduto:
per ch'io mi volsi al mio consiglio saggio. 1,

Ben sapev'ei che volea dir lo muto,

e però non attese mia dimanda,

ma disse: aParla, e sie breve ed argutoz. qg
Virgilio mi venia da quella banda

della cornice onde cader si pote,

perchè da nulla sponda s' inghirlanda:.— 84

dall'altra parte m'eran le divote
ombre, che per l'orribile costura
premevan si, che bagnavan le gote. 84

Dara dpar ea ar iE ta Re Ea ti EEa fegeas