SE RESE HEAU RSA RI Sa

Bi

Mititici

 

138 LA DIVINA COMÈDIA

a D ca ora m cdararrr Bisitie
la castigà fent matar, per aquests dos fills — ApoHó i Diana —, tota la
descendència de Níobe (Ov. : MET. VI, 146-312).

De la faula pagana passem a la mort de Saúil. L'orgullós i superb
primer rei d'Israel, en ésser vençut pels filisteus a la muntanya de
Gelboé, abans de caure en mans de l'enemic es fereix amb la pròpia
espasa.

I després de Sail, la superbiosa Aracne. Aquesta teixidora de
Lídia, es cregué superior a Minerva en el seu art, la deessa la va
vèncer, i Aracne decidi penjar-se, Minerva la mantingué en vida,
convertida, però, en una aranya (Ov.: MET. VI, 5-145).

El vuitè exemple de supèrbia esculpit sobre el paviment, és la
fugida de Roboam, fill de Salomó, davant la rebeliió de deu tribus
d'Israel. El poble demanà a Roboam que els alleugerís de les
càrregues que havia imposat Salomó, però Roboam, superbiós, els
amenaçà més encara: ePater meus posuit super vos iugum grave, ego
qutem addam iugo vestro, pater meus cecidit vos flagellis, ego autem
caedam vos scorpionibuso (III REG. XII, 14).

El novè exemple és el càstig que Alcmeó imposa a la seva mare
Erifila. La història és la seguent: Amfiarau, que era endeví, sabia
que fóra mort si anava a la guerra de Tebes, i s'amagà en un lloc
conegut de la seva dona Erifila. Però aquesta, que era superbiosa i
plena de vanitat, amb un collaret que li oferí Polinices, cantà l'ama-
gatall del marit, i Amfiarau, descobert, no tingué més recurs que
anar a la guerra, en la qual morí. Alcmeó, aleshores, per venjar el
seu pare, matà la seva mare Erifila.

Un desè exemple l'ofereix la cara de Sennaquerib, en el moment
que els fills el maten en el temple de Nínive, on havia anat a pregar.
Sennaquerib era rei dels assiris i superbiosament desafià Ezequias,
rei de Judà, burlant-se de la seva fe. Un àngel exterminà l'exèrcit
de Sennaquerib, i quan tornava ple de vergonya a Nínive, els seus
fills el mataren (IV REG. XVII, 133 XIX, 37).

De la desgràcia de Sennaquerib passem a la tragèdia de Ciros i
Tamiris. Havent estat menyspreada Tamiris, reina dels escites, pel
soberg Ciros, rei dels perses, i havent fet assassinar Ciros el fill de
Tamiris, s'esdevingué que aquesta derrotà les tropes del seu rival.
Tamiris, aleshores, féu tallar el cap del cadàver de Ciros, i el féu
llençar dins d'una gerra plena de sang humana, dient aquestes

msieial tia abell

 

Dada la do Dadar asa ca a ba arra dSar cSaT E ES E