LA DIVINA COMÈDIA

 

Seguint amunt sentim una cantada,
cBeats els pobres d'esperitl o dient

óO amb veu que no pot ser més delicada.

Com aquest engorjat és diferent
dels de l'Infern, que aquí s'entra amb els cants

114 i allà s'arriba amb el feroç lament l

Anàvem trepitjant els graons sants,
i el pujar m'era cosa més lleugera
117 que aquell camí planer seguit abans.
I faig: a Mestre, :em vols dir què m'allibera
de tanta pesantor, que quasi gens
no em sento fatigat de la sendera2
I ell va dir: 4 Quan les Pes que encara tens

al front, però més lleus cada vegada,
seran, com una ho és, del tot absents,

120

123
els peus t'agafaran tal arrencada,
que no tan sols l'esforç no et pesarà,
126 sinó que et serà glòria la pujada).

EE OSEGES

Aleshores vaig fer com el qui va
amb cosa al cap que no és per ell sabuda

139 i ho sospita pel gest que un altre fa,

i, provant, de la mà cerca l'ajuda,
i el palp li mostra clarament què és

132 la cosa per l'esguard no percebuda,

 

Rispuose: eQuando i P che son rimasi
ancor nel volto tuo presso che stinti,
saranno come l'un del tutto rasi, 128

Noi volgendo ivi le nostre persone,
tBeati pauperes spirituP voci
11 Cantaron si, che nol diria sermone.

IEO BE isSti iar

fier li tuoi piè dal buon voler si vinti,
che non pur non fatica sentiranno,
ma fia diletto loro esser sospintio. 126

Ahi quanto son diverse quelle foci
dall' infernalil chè quivi per canti
na S'entra, e là giú per lamenti feroci.

 

Allor fec' io come color che vanno
con cosa in capo non da lor saputa,
se non che cenni altrui sospecciar fanno, 1gg

Già montavam su per li scaglion santi,
ed esser mi parea troppo piú leve
117 Che per lo pian non mi parea davanti.

EC AA MSES SE IED TSIEES EAT

Ond' io: aMaestro, di, qual cosa greve
levata s'è da me, che nulla quasi
120 Per me fatica, andando, si ricevemn

per che la mano ad accertar s'aiuta,
e cerca e truova e quello officio adempie
che non si può fornir per la veduta, 138

dad aa a daad aa ac iara onda Ed ten t EOra nt BE arr ENSECICIC Ira
Dada r earaass r aadT S