PURGATORI. CANT XII 135 Com avesat al to d'amonestaire en el no perdre temps, el vaig sentir, 87 d'allò que em deia comprenent tot l'aire. La bella criatura va venir, blanc de vestit i amb rostre que lluia È 90 com la trèmula estrella del matí. E Ales i braços davant nostre obria, dient: c Veniu, a prop són el graons m f 93 i ara en dolçor la costa s'aparia. i % L $ ln 823 Pocs accepten seguir tals esperons l , È Oh h les al d MO umana gent per les altures nada, h È $ M Él'«; 96 éper què amb vent de no res te'n vas a fons2x EA L É Ens va portar on la roca era tallada, TLA allí les ales em baté pel front ha 89 — i em prometé segura caminada. MCU M t Com a mà dreta, per pujar en el mont 4 É on es dreça l'església que domina m $ 8 — la ben guiada sobre Rubacont, doOE h fEa s'alleugereix l'esforç del qui camina, hO cd per les escales, fetes en l'edat . 0E , : , É : I .’ 105 que encara per l'engany no s'enverina, h É D , , . a R així el pendís s'alleugereix, tallat ja 8 a pic de l'altre cercle, i la pujada h ' a : I c 8 — estreny el mur que hi ha a cada costat. I È l: lo era ben del suo ammonir uso Menocci ove la roccia era tagliata: h E . L . . l 4 $ pur di non perder tempo, si che "n quella — quivi mi battè l'ali per la fronte, li s7 Matera non potea parlarmi chiuso. poi mi promise sicura l'andata. 99 A noi venia la creatura bella, Come a man destra, per salire al monte Í bianco vestito e nella faccia quale dove siede la chiesa che soggioga i so par tremolando mattutina stella. la ben guidata sopra Rubaconte, 108 È: Le braccia aperse, e indi aperse l'ale: si rompe del montar l'ardita foga disse: eVenite: qui son presso i gradi, per le scalee che si fero ad etade es € agevole-mente omai si sale. ch'era sicuro il quaderno e la doga, 105 È È . . . , . È: A questo invito vegnon molto radi: cosi s'allenta la ripa che cade È o gente umana, per volar su nata, quivi ben ratta dall'altro girone, i ss Perchè a poco vento cosi cadiPa ma quinci e quindi l'alta pietra rade. 108 pi arar rar acar vesec Ir gar i rrr aaar raaó