LE ieeata ci c eo TaA E EE
EOE ENI Era

RSSRSIS IA

EORT MR RS E RIa SEsi

ECEOR UR I OSA

 

  

LA DIVINA COMÈDIA

 

128

 

del Dant, expressada en el cConvivion, aquest cercle és el cel estre-
llat, de moviment gairebé insensible, ja que solament per avançar
un grau d'Occident a Orient, triga cent anys, i per donar tota la
volta, o sigui 360 graus, triga 36.000 anys.

Oderisi de Gubbio (Umbria), era un cèlebre miniaturista de la
segona meitat del xi. D'ell escriu el Vasari: dFou exceHent minia-
dor, i cridat pel Papa, minià molts llibres per a la llibreria de Palau,
que són en gran part consumits pel temps. Í en el meu llibre de
dibuixos antics hi ha algunes relíquies de la seva pròpia mà2.
Oderisi anà el 1295 a Roma i es creu que hi morí el 1299. De
Franco el bolonyès, se'n tenen encara menys notícies, el Vasari diu,
però: cFou molt millor mestre que Oderisi, Franco el bolonyès,
miniador, que per al mateix Papa i la mateixa llibreria, en la mateixa
època, treballà diverses coses excellentment en aquella art, com es
pot veure en el dit llibre, en el qual tinc de la seva mà esbossos de
pintura i de miniat, i entre ells una àguila molt ben feta i un lleó
que trenca un arbre, bellíssim:.

Parla, Oderisi, de Giotto i Cimabue. De Cimabue (1240-1302)
fa constar Vasari el gran orgull. El Giotto, que morí a Florència
el 8 de gener del 1337, fou amic del Dant, i, com és sabut, el més
gran artista de la seva època, i el creador, podríem dir, de la pintura
moderna, que es basa en la viva emoció de la realitat. El Vasari
diu: eNo sols iguala el deixeble al mestre (Cimabue), sinó que es
convertí en tan bon imitador de la naturalesa, que bandejà aquella
encarcarada manera bizantina i ressuscità la moderna i bona art de
la pintura, introduint el reproduir ben bé del natural les perso-
nes vives),

Oderisi salta dels pintors als poetes, ja hem dit com: oposant al
Guinicelli, el Cavalcanti. 4 Qui és, però, el qui suplantarà a Guido
Cavalcanti2 Alguns creuen que el Dant es refereix a ell mateix.
Ara bé, això fóra immodèstia en el poeta, O supèrbia, si es vol, i
dés probable que en el lloc on la supèrbia és castigada, el Dant
caigui en aquest pecat2 Naturalment que no. El Dant parla aquí
d'una manera general, té idea del propi valor i no ha d'aprofitar-se
d'una cosa tan poc important com eclipsar el Cavalcanti, ell, que no
sols eclipsa, i de molt, el Cavalcanti, sinó tots els poetes cristians.

No ha acabat encara Oderisi les seves alusions en relació a la

daa dlt t iaa aaa do liadr Sra ss ira e Dadar iiess ,:t.'ú“:%l«.