124 LA DIVINA COMÉDIA

Aquest que lentament davant meu va,
tingué nom a Toscana i ampla ruta,
111 i ara a Siena ja ni en sents parlar.

Ell n'era l'amo quan va fer-se eixuta
la ràbia florentina, que superba
14 — fou aleshores, com avui és puta.

Vostre renom és del color de l'herba,
que ve i se'n va, i que la descoloreix
117 el qui l'estira de la terra acerbal o

ljo dic: cTa paraula en mi tendeix
a fer-me humil perquè el meu goll aplani,
120 mes, i qui és aquest que això de tu mereix2 o

I ell va respondre: d Es Provenzan Salvani,

que aquí s'està, pel seu orgull, del gros,
198 a Siena, manant, fou repatani.

NRRI

ECa

i:__l Sa

D ETra
EE RS IMCI SE

Així, corbat, camina sens repòs
des de la mort, que amb tal moneda paga
196 el qui ha viscut allà amb un rei al cos ..

L
H

ljo: eSi el ver penediment s'amaga
fins al punt breu de l'hora de morir,
129 el pecador allà baix en rerassaga

CEEA

resta, si és que bons precs no el fan sortir,
tot el temps que durà la seva vida,

 

. $ , z
188 — i, dOncs, aquest, icom és que es troba aquíè 2
Colui che del cammin si poco piglia cQuelli èn rispuose cProvenzan Salvani,
dinanzi a me, Toscana sonò tutta, ed è qui perchè fu presuntiioso
$ 11 € Ora a pena in Siena sen pispiglia, a recar Siena tutta alle sue manj. 198
è ond'era sire quando fu distrutta Ito è cosi e Va, sanza riposo,
à la rabbia fiorentina, che superba poi che mori: cotal moneta rende
$ 14 fU a quel tempo si com'ora è putta. a sodisfar chi è di là troppo oso., ids
di La vostra nominanza è color d'erba, E io: eSe quello spirito ch'attende,
di che viene e va, e quei la discolora pria che si penta, l'orlo della vita,
5 117 Per CUi ella esce della terra acerba.x qua giu dimora e qua su non ascende, — 4sç
ÉZ E io a lui: aTuo vero dir m' incora se buona orazion lui non aita,
3 . .
: bona umiltà, e gran tumor m'appiani: prima che passi tempo quanto visse,
190 Ma chi è quei di cui tu parlavi oraP, come fu la venuta a lui largita2, NE

ROLR H Ets

IT RaT AT ITA CIU NRa ganel € LL