I2O LA DIVINA COMÈDIA Dóna'ns avui de cada dia el pa, sense el qual per aquest aspre desert 15 qui avançar vol sols endarrera va. I així com aquell mal que havem sofert el perdonem, a cadascú perdona sens mirar si tenim mèrit complert. Cosi a sè e noi buona ramogna quell'ombre orando, andavan sotto-il pondo, simile a quel che tal volta si sogna, 2 disparmente angosciate tutte a tondo e lasse su per la prima cornice, purgando la caligine del mondo. 30 Se di là sempre ben per noi si dice, di qua che dire e far per lor si puòte da quei ch' hanno al voler buona radice2 33 Ben si de' loro atar lavar le note che portar quinci, si che, mondi e lievi, ES 18 E Nostra virtut, que a la flaquesa es dóna, È no deixis que la tempti el Condemnat, 3 9 deslliura'ns d'ell, car sempre ens esperona. Aquest últim pregar, Senyor estimat, per nosaltres no és, que no ens caldria, m — Sinó pels qui darrera havem deixat.o Així preguen les ombres, tot fent via, per elles i nosaltres, sota el pes, 2 semblant a aquell que a voltes es somia. I d'angoixes diverses el cor fes, pel primer cercle, lasses, fan rodona, 30 purgant el mal treball al món comès. Si allà el prec llur no cessa ni una estona, des d'aquí, i pels qui són en bona arrel, 33 — quant es pot obtenir per llur corona l Cal ajudar-los a rentar-se el fel a que han dut del món, i amb neta lleugeresa 36 podran pujar vers les clarors del Cel. 5 Dà oggi a noi la cotidiana manna, É: sanza la qual per questo aspro diserto 15 2 retro va chi piú di gir s'affanna. : E come noi lo mal ch'avem sofferto perdoniamo a ciascuno, € tu perdona È 1s benigno, e non guardar lo nostro merto. : g g 5 Nostra virtú che di leggier s'adona, z non spermentar con l'antico avversaro, x x ma libera da lui che si la sprona. :' Quest'ultima preghiera, signor caro, ïf già non si fa per noi, chè non bisogna, 44 Ma per color che dietro a noi restaro.s L rA) ljel possano uscire alle stellate rote. 8€