116 LA DIVINA COMÈDIA

 

vidua. Després cavalcà i derrotà els seus enemics. I després
de no molt temps de la seva mort, vingué el beat Sant Gregori
papa, i trobant la seva justícia, es dirigi a la seva estàtua, i amb
llàgrimes l'honorà de gran lloança i féu-lo desenterrar. Trobaren
que tot havia tornat a la terra, a excepció dels ossos i la llengua,
i això demostrava com havia estat justíssim home i justament
havia parlat. I Sant Gregori pregà per ell a Déu, i es conta, com
evident miracle, que pels precs d'aquest sant papa, l'ànima d'aquest
emperador fou alliberada de les penes de l'Infern, i se n'anà a la

m

vida eterna.2

El Dant afegeix alguns retocs per a embellir el diàleg, per
exemple, aquest vers lapidari: gbuc"—m unole e pietà mi ritene"
Sobre el cas de l'emperador Trajà, el poeta insisteix, com veurem,
en altres llocs deÍ poema.

Després de la consideració dels alts relleus, el Dant veu venir
una colla de superbiosos castigats, en una forma anguniosíssima.
Els compara a les mènsules que suporten un sostre, í que repre-
senten a vegades una figura monstruosa, tota ar'up a i amb els
genolls encastats al pit. Tal és el càstig dels superbiosos, avançant
penosíssimament amb un pes que els té tots aclofats i deformes.

La visió d'aquests penitents, els primers que troben en el Pur-
gatori real, fa rompre la llengua del poeta arn'1 una dura imprecació
contra la supèrbia humana: eOh cristians superbs, que us fieu,
malalts de la ment, dels passos tortsla, —jo he traduit: ade la
troca mal filadan, el sentit és el mateix—. es No us adoneu que
sóm cucs, mats per formar la papallona angèlica, que vola a la

unnr

HA

 

ustícia sense defensa2s Es a dir, l'ànima ha de presentar-se a Déu,

nua de tot allò que en la terra té un valor i que nodreix la supèr-
riquesa, noblesa, honors. es De què gallegeu2s l aquí

el Dant diu un vers curiosissim : " poi sieie quasi entomata in difetic

PUA OCO CO D UAT

er anomenar els íz:se:tes, l Dant, que no sap el grec, usa la

paraula entomata en lloc d'éntoma. Aqui, com en tants llocs, veiem
5 afany de ciència, d'innovació i d'originalitat del nostre poeta. Jo
he traduit einsectes mal forjatss, o defectuosos, com verm (oruga)

qual manca la formació, és a dir, que no ha arribat encara

LMA MA S LLAUA Ó

4
i

EE E