LA DIVINA COMÈDIA

 

No et fixis en la forma del martiri,
pensa en després, i pensa que el pitjor
111 més enllà del gran jorn no cal que tiri.
Aleshores vaig dir: 4 Mestre i senyor:

no sé si són persones els qui vénen
114 O què són, que a l'esguard se'm fa maror 7.

I el guia em diu: 4 Aquests posats que tenen

d'anar tan ajupits gripauejant,
u7 també el meu lluc de primer cop no encenen.

á:.
pi
E
Es
Ext
E
È
E
t:.
E

Mes fixa't, i aniràs descabdellant
que això que ve sota d'aquella roca
190 són gent que cops al pit es van donant.o

Oh cristians superbsl Que en teniu poca
de llum al capl Amb aire saberut
123 us refieu de mal filada troca.

EU CIA

é No us adoneu que verms havem nascut
per ser angèlica i nua papallona,
196 que vola a la Justícia sense escut r

Er

, èDe què el vostre esbufec se us enlleona,
essent com sou insectes mal forjats,

199 amb cos on la perfecció no es dóna2

Tal com, suport de sostres o embigats,
per mènsula veiem una figura
132 amb els genolls al pit ben encastats,

 

Non attender la forma del martire, O superbi cristian, miseri lassi,
che, della vista della mente infermi,

pensa la succession, pensa ch'al peggio,
3 3 :
fidanza avete ne' retrosi passi, 188

414 Oltre la gran sentenza non può ire.
non v'accorgete voi che noi siam vermi

nati a formar l'angelica farfalla,

che vola alla giustizia sanza schermi2 136

lo cominciai: eMaestro, quel ch' io veggio
mouvere a noi, non mi sembian persone,
u14 € nON SO che, si nel veder vaneggion.
Ed elli a me: cLa grave condizione Di che l'animo vostro in alto galla,
poi siete quasi entomata in difetto,
Si come vermo in cui formazion fallaP. — 4s9

IMECR S RMA IRCT DR CERT HI EEU

di lor tormento a terra li ranuicchia,

117 Si che i miei occhi pria n'ebber tencione.
Come per sostentar solaio o tetto,

per mensola tal volta una figura

si vede giugner le ginocchia al petto, — 483

Ma guarda fiso là, e disviticchia
col viso quel che vien sotto a quei sassi:
120 già scorger puoi come ciascun Si picchia.

SEA RS R Da

Daa dr IEE EOa qO