LA DIVINA COMÈDIA
o èrrrd pa cmen eEriat ii a RREIST iBa caaaa dia r
I semblantment l'encens que s'expandia
també era allí esculpit, i Pull i el nas
63 entre el cque síx i cque no descompartia.

Davant anava del santíssim vas
amb els seus saltirons l'humil salmista,
66 i més i menys que rei era en tal cas.

Enfront, i a la finestra, prenent vista
d'un gran palau, vaig descobrir Micol,
69 com una dona despitada i trista.

Del lloc on era vaig seguir altre volt
per esguardar de prop una altra història
79 que lluia en el marbre com un sol.

Era allí figurada l'alta glòria
d'aquell príncep romà que amb son valor
75 mogué Gregori per la gran victòria.

Jo parlo de Trajà, l'emperador,
una pobreta vídua li era el fre,
78 de llàgrimes desfeta i de dolor.

Al costat d'ell hi havia tot un ple
de cavallers, amb àguiles daurades,
81 pel vent mogudes amb frisós alè.

La desvalguda, enmig de les gentades
c Venja'm o semblava dir en viva manera,

 

84 c del meu fill mort, que em crema les corades ..

È Similemente al fummo delli "ncensi Quiv'era storiata l'alta gloria

é che v'era imaginato, li occhi e 'I naso del roman principato il cui valore

E ss € al si e al no discordi fensi, mosse Gregorio alla sua gran vittoria: 15
2 Li precedeva al benedetto vaso, i' dico di Traiano imperadore:

É trescando alzato, l'umile salmista, e una vedovella li era al freno,
E es € Piú € men che re era in quel caso. di lacrime atteggiata e di dolore. 18

Di contra, effigiata ad una vista Intorno a lui parea calcato e pieno

z d'un gran palazzo, Micòl ammirava di cavalieri, e l'aguglie nell'oro

S es SÍ come donna dispettosa e trista. sovr'essi in vista al vento si movieno. da
d P mossi i piè del loco dov' io stava, La miserella intra tutti costoro

E per avvisar da presso un'altra storia, parea dicer: eSegnor, rammi vendetta

1a Che di dietro a Micòl mi biancheggiava. di mio figliuol ch'è morto, ond'io m'accoros. 84

CROAA EAA BI E SEs

aaa aad aaada aararrr Saar ca aaaa i,