H PURGATORI. CANT X IO9 I ts_ tan de debò ens colpia la mirada, %_ i en un posat tan fresc apareixia, i 89 — que no semblava gens pedra callada. " Jo hagués jurat que deia: 4 Ave Mariao, : perquè hi era imatjada la donzella 49 que del més alt amor la porta obria. É I els mots es veien en la boca d'ella: cEcce ancilla Deiv, pròpiament È 45 impresos, com en cera que es segella. ;«: á c No tan sols en un lloc fixis la ment t :".' g el mestre dolç va dir-me, que s'esqueia 3 È 8 — 'tenir-me allí on el cor tenen la gent. oB Per 'xò vaig moure jo l'esguard, i veia I darrera de Maria, i al cantó : l Bi on era aquell que dels treballs em treia, E una altra història impresa en la blancor, : dN i a la dreta del mestre jo passava, LLA 54 acostant-me per veure-la millor. f L I la talla del marbre figurava cE els bous i el carro, l'Arca conduint, 1 : 57 per la qual fou punit el qui usurpava. l Gent dividida, anava distingint, en set chors, i si el cant jo no sentia, : 6 — Pull deia: eSi que el cant van confegint o. È dinanzi a noi pareva si verace Per che' i' mi mossi col viso, e vedea E quivi intagliato in un atto soave, di retro da Maria, da quella costa É se Che non sembiava imagine che tace. onde m'era colui che mi movea, 5n Giurato si saria ch'el dicesse "4vel', un'altra storia nella rocchia imposta, Í perchè iv'era imaginata quella per ch' io varcai Virgilio, e fe'mi presso, 4a ch'ad aprir l'alto amor volse la chiave, acciò che fosse alli occhi miei disposta. — ga É e avea in atto impressa esta favella Era intagliato li nel marmo stesso É tEcce ancilla Dei", propriamente lo carro e' buoi, traendo l'arca santa, E 45 Come figura in cera si suggella. per che si teme officio non commesso. — 44 È eNon tener pur ad un loco la menter Dinanzi parea gente, e tutta quanta, É disse "l dolce maestro, che m'avea partita in sette cori, a' due mie' sensi È 4e da quella parte onde il cuore ha la gente. — faceva dir l'un eNoo, l'altro eSi, cantam. qe. È