108 LA DIVINA COMÈDIA car no fou nostra passa prou seguida, i era la lluna en quart minvant al llit 15 colgada ja per fer-hi la dormida, sens que haguéssim del greny de pedra eixit. Però en trobar-nos lliures i a ple aire 18 on el puig es replega fent ampit, jo, fatigat, i ambdós sens saber gaire la nostra via, ens aturem a un pla que del lloc més desert tenia l'aire. 21- Des del cantó que volta el penyalar, fins al peu de la riba, de pujada 4 mesurava tres cops un cos humà, i fins on descobria amb la mirada, a mà dreta, a mà esquerra, a tot arreu, È x cornisa igual jo veia allí clavada. S Abans que damunt d'ella fos el peu, S del marge vaig considerar l'altura, S 30 On cap indret per la pujada es veu. É I era de marbre blanc i d'escultura È envejada no sols de Policlet, - 43 sinó envejada fins de la Natura. È L'àngel que vingué a terra amb el decret d'aquella pau per molt de temps plorada, ÈS a 1 £r E 88 que obrint el Cel no ens el féu més retret, e quanto l'occhio mio potea trar d'ale, E questo fece i mostri passi scarsi, or dal sinistro e or dal destro Sanco, tanto che pria lo scemo della luna 15 Tigiunse al letto suo per ricorcarsi, questa corice mi parea cotale. " che noi fossimo fuor di quella cruna: Là su non eran mossi i piè mostri anco, uand' io conobbi quella ripa intorno ÈS FS L E S E ma quando fummo liberi e aperti q ss SU dove il monte in dietro si rauna, che dritto di salita 2veva manco, :e n esser di marmo candido € adornpo io Stancato ed amendue incerti di nostra via, restammo in su un pisno d'intagli si, che non pur Policleto, er diserti. ma la natura li avrebbe scorno. d m Solingo piò che strade per Dalla sua sponda ove confina il al piè dell'alta rips che pur sale, x Misurrebbe in tre volte un corpo umano: OL MGA E un E ma D aaeeria rra — — E r — n — R EE EE E E D ua pn L ra a —àa}. D l mrera T'Encee ó