RR Tr a IT PURGATORI. CANT IX IOS diverses interpretacions , la més corrent és creure que l'espasa, aquí, significa la justícia. Els tres graons pels quals els fa passar l'Àngel, amb els tres colors distints, voldran dir les tres parts del sagrament de la Confessió: contritio cordis, confessio oris, satisfactio operis. El de color fosci grosser, coincideix amb la confessió dels pecats, el roig com de sang, amb l'ardor en complir les obres de penitència i purificació. El marxapeu de diamant sobre el qual seu l'Àngel, figurarà la incorruptible fermesa del confessor. Segons el Lombardi i altres comentaristes, voldrà dir el sòlid fonament que fa de suport a l'Església, la qual ha rebut, del Crist mateix, l'autoritat d'absoldre els pecats. El Dant, en demanar a l'Àngel que li obri la porta, s'agenolla als seus peus i es dóna tres cops al pit, aHusió directa al ritual de la confessió, al Confiteor Deo i al mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa. L'Àngel escriu amb la punta de l'espasa set vegades la lletra P al front del Dant. Signifiquen, aquestes set Pes, els set pecats capitals, que es purguen en els set cercles del Purgatori. El Dant aquí representa, d'una manera genèrica, l'home pecador. La cendra del vestit de l'Àngel, representa la humilitat amb la qual el sacerdot ha d'administrar el sagrament de la Confessió. Ara vénen les dues claus, una d'argent i una d'or. La clau d'argent significa la ciència necessària en el sacerdot per a analitzar i sospesar els pecats. La d'or, l'autoritat divina que té el sacerdot en absoldre. Diu que quan una de les dues claus falla, la porta no s'obre, i yol dir que si el sacerdot no té ciència, o autoritat, O usa d'elles indegudament, l'absolució no és vàlida. Diu l'Àngel— s'entén sempre el sacerdot—que aquestes claus les té de Sant Pere, el qual li digué que val més errar pel cantó de la misericòrdia que pel cantó del rigor, teoria, naturalment, cristia- níssima, i és clar que l'Àngel aquí representa el sacerdot autoritzat per l'Església (Sant Pere), perquè si es tractés d'un àngel autèntic, com a esperit pur que és, no pot errar de cap manera. S'obren a la fi les portes, i el soroll evoca en el poeta el record d'uns versos de Lucà (PHARS. I, 154 i segs.), en els quals n-8 z 35 n£ eatmess E m — — menas 3 È È É x d Lrimrin tfla ia RIar Seses 2 eres