M ii tia
Í
i
j
I
I
I
l
l
I

IO4 LA DIVINA COMÈDIA

   

NE MMU ra

falconada. Aquest lloc és el mont Ida, a la Frígia, on Ganimedes,
fill de Tros, rei de Troia, el més bell de tots els mortals, fou robat
per Júpiter en forma d'àguila, per a servir la beguda als déus (Ov. :
MET. X, 155 i segs.). Ara bé, el somni significa, d'una manera
alegòrica, el que passa al Dant mentre està dormint. L'àguila
representa la gràcia iluminant de Déu, que porta l'home al foc de
la caritat que el purifica, li fa néixer l'amor a Déu i el prepara per
a la penitència.

En el somni, és una àguila qui porta el poeta fins a aquest
camí de purificació, però mentre ell ha dormit i ha somiat, Santa
Llúcia, que representa l'emissària de la gràcia ifuminant de Déu,
és qui l'ha dut, sense que ell se n'adonés, a les portes del Pur-
gatori, com veiem clarament en l'explicació que Virgili fa després
al poeta.

El Dant continua navegant encara entre dues aigues, entre la
teologia escolàstica i la mitologia pagana. En despertar-se del seu
somni teològic, per a l'explicació del qual s'ha valgut de la citada
faula de Ganimedes, diu que el seu astorament fou més gran que
el d'Aquilles quan es despertà a Esciros, on l'havia dut la seva mare
mentre dormia, sostraient-lo de la tutela de Quiron.

El Dant té presents els versos de l'e Aquilleida, d'Estaci, on
s'explica el pànic de l'infant Aquilles. La faula a què es refereixen
Estaci i el Dant és la segúent: Tetis, mare d'Aquiles, per sostreure
el seu fill de la futura guerra de Troia, el va robar del seu tutor, el

. centaure Quiron, que el tenia a Tessàlia, i se l'endugué adormit a
l'illa d'Esciros, en el mar Egeu, allà AquiHes va viure disfressat de
dona en la cort del rei Licomedes, però al cap d'uns anys Ulisses
el va descobrir, i Diomedes se l'endugué perquè prengués part en
la famosa guerra.

Explicat el somni i el viatge, ens trobem a la porta del Purgatori.
Aquí el Dant fa constar que la cmatèriax, el tema del seu poema,
es va elevant, i diu al lector que no es meravelli de si ell, amb més

CEEO OS

SEr

RS

E irdr ar rdr Ga doi ci Si Ep EECTó CÓ
HEO ER CA

art, la manté en la seva elevació.

È L'Àngel porter és una aHegoria del sacerdot, el qual és el porter
: de la penitència. Quan diu que l'Àngel, de primer antuvi, no pro-
. nunciava mot, vol dir, també, que el sacerdot no absol el qui no li
% ho demana. L'espasa que el Dant li posa a la mà, ha donat lloc a

CT AT ST SEda S aTaA S IT ETT ST ETA

B ti pe nt n aeD aaaa B aea MA IE S LS SEIo D ES EE DeNESESIEROSECIe dfa dograeo iar ataesègacIa CET EOA
T Drda aaaa doir aSESa SaSSosac ar iara sesenataèsas a racets cra maeStSaye
Srtiatets Bad Da er aaaa arStatates r a