PURGATORI, CANT IX IO3

 

en tres, entendrem que el Dant vol dir que serien cap a les
deu de la nit.

Ara bé, el poeta manifesta, en els primers versos, que es tro-
baven a la matinada, i en els altres, que coincidia amb l'hora d'anar
a Jóc. l entre els dos extrems comencen les disputes dels comenta-
ristes. L'explicació, però, més clara i natural, em sembla que és
aquesta: el Dant, quan parla dels fets extraordinaris als quals
assisteix, sempre pensa en el lector, i en el lector italià, ja sabem
que en questions d'astronomia és molt donat a marcar hores simul-
tànies en els diferents punts de la terra, en el cas present, el poeta
vol dir que en la seva vida normal, a Itàlia, apuntava l'aurora, i que
en la muntanya del Purgatori, on es trobava per extraordinari
accident, eren les deu del vespre. Si el Purgatori és l'antipoda de
Jerusalem, quan allí eren les deu del vespre, a Jerusalem eren les
deu del matí, i considerant que per al poeta Jerusalem queia sota
del meridià celeste, a Itàlia, que era a la part occidental i a la ratlla
de l'horitzó de Jerusalem, el temps no podia ésser més retardat que
de quatre o cinc hores, O sigui, eren les cinc o les sis del matí.

Un cop aclarida la questió astronòmica, anem a considerar el
somni del Dant i les seves consequències. El contingut d'aquest
somni comença precisant un temps determinat : dL'hora que l'oreneta
comença a piular tristament, potser en record de les seves primeres
penes,. Aquí el poeta, fidel sempre als seus clàssics llatins, fa una
allusió al llibre VI de les eMetamorfosisv d'Ovidi, en el qual
s'explica la coneguda faula de Procne i Filomela. Procne, cunyada
de Tereu, per venjar-se de l'ultratge que aquest féu al seu honor,
juntament amb sa germana Filomela, mataren ltis, fill de Tereu, i
el serviren cuit al pare. Tereu volgué matar la dona i la cunyada,
autores del crim horrible, però Júpiter convertí Filomela en ros-
sinyol i Procne en oreneta. També recordant aquesta faula, els
ornitòlegs anomenen l'oreneta de ribera Procne riparia. Tereu fou
convertit en puput.

Exposada aquesta consideració sobre l'oreneta i el seu cant, que
no fóra entenedora al lector corrent no ensinistrat en el laberint de
les faules antigues, anem a una altra allusió mitològica del somni.
El Dant somia trobar-se en el lloc on fou robat Ganimedes, i no sé
per què, pensa que l'àguila només en tal lloc es decideix a clavar

)

D Dada D Dara arrr Sa

ME IEIIUI I IT E TESEMEDE IE) OERT ITT IEC
SE ci n

n

D

EIrIraa ra IIApre cIEaT oTam mr m eDIRMEETETEITTE
Tetets RRar or e a aEEEPETETE

mE S J

l

1
pi
E
3
:%
RA
pS
t
L
E
8

€ da eemas g

-- —a a
S Tt taa

E DA CS