102 LA DIVINA COMÈDIA

 

àguila se l'enduia vers el foc. Tant l'hora matinal com l'hora noc-
turna estan explicades amb aHegories mitològiques i astronòmiques
una mica rebuscades. Analitzem els versos, i procurem desfer el
contrasentit que se'n desprèn.

En moltes edicions, el primer vers diu: € La concubina di Titan
anticov. Modernament, i després d'una depurada revisió de manus-
crits, s'ha descartat la paraula Titan i s'ha adoptat en lloc d'ella la
paraula: Titon, que és l'autèntica. Aquesta concubina és, naturalment,
l'Aurora, i no era concubina, sinó que era esposa de Titon. Titon,
príncep troià, germà de Príam, obtingué de Júpiter, en casar-se amb
l'Aurora, la immortalitat, però no la perpètua jovenesa, per la qual
cosa envellí, i per això el Dant l'anomena cantico, que significa
evello. Diu el Dant que l'Aurora "blanquejava als balcons de
l'Orient", aquesta imatge l'han vist tots els poetes clàssics i tots
els renaixentistes, fins Cervantes la glossa amb tota elegància i luxe
de detalls en el 4 Quixoto. " Fora dels braços del seu dolç amic",
també és una actitud clàssica. Recordem que Cervantes diu:
t babiendo dejado las sàbanas del celoso maridov, d'una manera més
realista, més espanyola.

Després dels tres primers versos, el Dant descriu les gemmes
que en el front de l'Aurora feien la figura del cfred animal que amb
la cua dóna cops a la gent,. Naturalment que es tracta d'un peix,
i d'un peix considerable, el Dant probablement imaginava un dofí.
Aquí la cosa és bastant clara: si les estrelles que es trobaven en el
curs de la llum solar figuraven un peix, vol dir que l'Aurora era en
la consteHació dels Peixos, que precedeix al Moltó, del cant ante-
rior, — la consteHació Àries —, on precisament es trobava el sol a
la sortida.

Després d'aquests sis versos que diuen clarament el trencar de
l'hora matutina, el poeta afegeix: 4l la nit, dels passos amb els
quals puja, n'havia ja fet dos en el lloc on érem, i el terç ja inclinava
les ales avallv, o sigui: cja estava a punt de fer el terçn. En el
període equinoccial hi ha dotze hores de nit, si la nit fa tres passos
per pujar, en farà tres per baixar, i els tres passos primers són els
que serviran per anar de les sis del vespre fins a les dotze de la nit,
; O sigui: les sis primeres hores de pujada. Si la nit ja n'ha fet
dos i està a punt de fer el tercer, dividint el periode de sis hores

 

LRAU DESUINIBIS NR EMES lI NTU I I

CRL IED S GR O IET MRA TTTA TA

Dada caaar a esS cm E