42 45 48 51 54 57 60 quando la madre da Chirone a Schiro PURGATORI. CANT IX 97 quan sa mare el dugué d'una braçada fugint a Esciros, —i deixant Quiron —, on els grecs van seguir-li la petjada, que el que a mi em pren quan el meu somni es fon, j una blancor mortal tot em domina, com un home al qual fuig la sang del front. Només el mestre al meu costat camina, i em veig el sol de dues hores alt, ji em veig girat de cara a la marina. c No temis resv va dir-me el meu puntal, csom en bon lloc, reprèn nova alenada, i que s'alegri el teu vigor malalt. A la fi al Purgatori fem posada, mira allà el balç que el clou tot a l'entorn, i l'esvoranc que li serveix d'entrada. Érem a l'alba que anuncia el jorn, quan el teu esperit dins tu dormia en la vall que les flors té per adorn, i una dama ha arribat, vers tu venia dient: 'Sóc Llúcia, m'enduré el dorment, i més lleugera li faré la via". Els altres i Sordello allí seient restaren, i érem a la llum novella quan et pujà, i jo anava en seguiment. Tu se' omai al purgatorio giunto: trafuggò lui dormendo in le sue braccia, vedi là il balzo che 'l chiude dintorno, so là onde poi li Greci il dipartiro, vedi l'entrata là 've par disgiunto. 6a che mi scoss'io, si come dalla faccia Dianzi, nell'alba che procede al giorno, mi fuggi 'l sonno, e diventa' ismorto, quando l'anima tua dentro dormia 4a cOme fa l'uom che, spaventato, agghiaccia. —sovra li fiori ond'è là giú adorno, a Da lato m'era solo il mio conforto, venne una donna, e disse: 'l' son Lucia: e 'I sole er'alto già piú che due ore, lasciatemi pigliar costui che dorme, 4s € l viso m'era alla marina torto. si l'agevolerò per la sua via'. 5 eNon aver temaa disse il mio segnore, Sordel rimase e l'altre gentil forme: efatti sicur, chè noi semo a buon punto: ella ti tolse, e come il di fu chiaro, 4s nOn stringer, ma rallarga ogmi vigore. sen venne suso: e io per le sue orme. c0 " d'E 5 dma 3 m— —a i 3 1 $ È É i 63 E t É t É OOBC O OMIE E ET IEET A D E SIS Ea PaIPTTEEEET IE POEPIDE IET MEDTrEESETE NET CI IA Epr TsPaTETs