94 LA DIVINA COMÈDIA

senyor era fill de Federigo Í, marquès de Villafranca, i nét de
Currado I, marquès de Mulazzo.

El Dant diu que no ha estat mai a la Lunigiana, però diu que la
fama del país i dels Malaspina és coneguda a tot Europa, que els
seus descendents són la millor gent d'Ítàlia i que encara que al món
hi ha un cap dolent, ells, els Malaspina, segueixen, a part, el camí
recte, gràcies a llur bona naturalesa i a llur bona conducta.

Aquest capo reo, —que jo he traduit ccap que morca2, com el
dels marrans i dels toros — al qual fa referència el Dant, uns creuen
que vol dir el dimoni, altres el papa Bonifaci VIII.

Currado, que sent dir tant de bé de la seva família per un home
que no la coneix i només parla pel que ha sentit, afirma d'una ma-
nera emfàtica i plena de ciència astronòmica :

eNo jaurà set voltes el sol en el llit que el Moltó enforca i
cobreix amb les quatre potes, sense que la bona opinió que tu tens
dels meus descendents, resti clavada al mig del teu cap amb claus
més grans que el dir dels altres, si no s'atura el curs d'un judici.o

Per a més claredat del lector, això vol dir el segúent: el sol no
estarà set vegades en la consteHació del Moltó —— o sigui, en la
consteHació d'Àries, o sigui: no passaran set anys — cabans que
l'opinió que tens dels meus no et sigui ratificada amb proves més
fortes que l'opinió aliena, si allò que Déu té previst es compleix2.

Aquí el Dant, una vegada més — ho hem vist amb Ciacco i amb
altres —, dóna a les ombres dels morts el do de la profecia, i Cur-
rado anuncia al Dant uns fets que han de succeir abans de set anys.
Efectivament, suposant que el diàleg amb l'ombra de Currado
s'esdevenia l'any 1300, abans de set anys, oO sigui l'any 1306, el
Dant va tenir ocasió de conèixer els Malaspina. El Dant, en tal

 

D ISIROitaS Ima ar ca Da ilda tatitatets
OEU igi S

l8zs

ERRIS

rabpisó

%í època, era a la Lunigiana, i els marquesos Franceschino, Moroello
i Corradino Malaspina el nomenaren llur procurador perquè fes les
É conclusions de la pau, com el poeta va fer, a Castelnovo di Magra,

i en el palau episcopal, amb el bisbe de Luni. En aquesta ocasió,
naturalment, el poeta pogué conèixer l'exceHent hospitalitat i el bon

- tracte dels Malaspina, i es varen complir les paraules de l'ombra de
Currado, pronunciades en aquella meravellosa vall florida que pre-
Ó cedeix l'entrada del Purgatori.

iE RIUT IU UT A NET S IT RRU CIA sEs RESETIESSS A STETIE E n EEaT a 5
daaa aaaa a aaara onra rar ciara ciir oiar nara RS RC OER PR