PURGATORI. CANT VIII 93 —— n co arar r a Aquesta ombra tan estimada i saludada amb tant d'afecte pel Dant, és la del jutge Nino: Visconti. D'aquest Nino o Ugolino Visconti, hem tingut ja ocasió de parlar-ne en comentar l'episodi infernal del comte Ugolino. Era fill de Giovanni Visconti i d'una filla del comte Ugolino della Gherar- desca. Fou jutge de Gallura, a Sardenya, i va governar Pisa junt amb el seu avi, del qual, com sabem, s'apartà. Fou capitost de la Lliga guelfa contra Pisa, ciutat a la qual tornà el 1293, després de la pau de Fucecchio. Morí a Sardenya l'any 1296. Demana al Dant que obtingui l'oració de Joana, o sigui, de la seva única filla, que l'any 1300 tenia uns nou anys, i per això el pare diu que pregui callà on es respon als innocents ). Bonifaci VIII la recomanà amb la seva butlla del 26 de setembre del 1296 als volterrans, per ésser filla d'un gran amic defensor de l'Església. Es casà joveníssima amb Rizzardo da Camino, que fou assassinat el 1312. Joana morí a Florència, pobra i sense fills, l'any 1339. El jutge Nino diu al Dant que ja no creu que la mare l'estimi, i es refereix a la seva dona, Beatriu, filla d'Obizzo da Este, la qual el juny del 1300 es tornà a casar amb Galeazzo Visconti. A tal fet alludeix l'ombra quan diu que ha deixat la toca blanca que era la que duien les vídues, i quan afirma que encara l'enyorarà, es refe- reix a les tristes contingències que passà el segon marit de Beatriu, quan, a consequiència d'aquest matrimoni i per lluites entre els Scotti i els Visconti, fou expulsat de Milà. El mateix sentit tenen els tres darrers versos quan es refereix a les atrmes que Beatriu tindrà a la sepultura, i opina que seria més gloriosa amb el gall, insígnia dels Visconti de Pisa, o sigui l'escut del primer marit, que amb l'escorçó, que figurava en l'estendard dels soldats milanesos quan acampaven en algun lloc, i que aquí simbolitza l'escut de la família Visconti de Milà, a la qual pertanyia el segon marit Galeazzo. El diàleg que ve després de la visió i la fugida de la serp, és mantingut entre el poeta i Currado Malaspina, el qual demana al Dant que, si sap res de Val di Magra, li ho expliqui, perquè allà eren els seus dominis. A Val di Magra, en la Lunigiana, hi havia el Castell de Villafranca, residència del pare de Currado. Aquest aE — EmSES E 35 " ' q 4 1 d d q 4 4 ——a 1 EISEST ME DCIE) IORPMOSESTIETCIS IE Eaa rent uS Ta D iaad aó 9r0ra mra ma 28 SE EE BET EEda arar ra ErT lpU aTr EE IMR ER EEIt SET EE