PURGATORI. CANT VIII 93

—— n co arar r a

Aquesta ombra tan estimada i saludada amb tant d'afecte pel
Dant, és la del jutge Nino: Visconti.

D'aquest Nino o Ugolino Visconti, hem tingut ja ocasió de
parlar-ne en comentar l'episodi infernal del comte Ugolino. Era fill
de Giovanni Visconti i d'una filla del comte Ugolino della Gherar-
desca. Fou jutge de Gallura, a Sardenya, i va governar Pisa junt
amb el seu avi, del qual, com sabem, s'apartà. Fou capitost de la
Lliga guelfa contra Pisa, ciutat a la qual tornà el 1293, després
de la pau de Fucecchio. Morí a Sardenya l'any 1296.

Demana al Dant que obtingui l'oració de Joana, o sigui, de la
seva única filla, que l'any 1300 tenia uns nou anys, i per això el
pare diu que pregui callà on es respon als innocents ).

Bonifaci VIII la recomanà amb la seva butlla del 26 de setembre
del 1296 als volterrans, per ésser filla d'un gran amic defensor de
l'Església. Es casà joveníssima amb Rizzardo da Camino, que fou
assassinat el 1312. Joana morí a Florència, pobra i sense fills,
l'any 1339.

El jutge Nino diu al Dant que ja no creu que la mare l'estimi, i
es refereix a la seva dona, Beatriu, filla d'Obizzo da Este, la qual
el juny del 1300 es tornà a casar amb Galeazzo Visconti. A tal fet
alludeix l'ombra quan diu que ha deixat la toca blanca que era la
que duien les vídues, i quan afirma que encara l'enyorarà, es refe-
reix a les tristes contingències que passà el segon marit de Beatriu,
quan, a consequiència d'aquest matrimoni i per lluites entre els
Scotti i els Visconti, fou expulsat de Milà.

El mateix sentit tenen els tres darrers versos quan es refereix a
les atrmes que Beatriu tindrà a la sepultura, i opina que seria més
gloriosa amb el gall, insígnia dels Visconti de Pisa, o sigui l'escut
del primer marit, que amb l'escorçó, que figurava en l'estendard
dels soldats milanesos quan acampaven en algun lloc, i que aquí
simbolitza l'escut de la família Visconti de Milà, a la qual pertanyia
el segon marit Galeazzo.

El diàleg que ve després de la visió i la fugida de la serp, és
mantingut entre el poeta i Currado Malaspina, el qual demana al
Dant que, si sap res de Val di Magra, li ho expliqui, perquè allà
eren els seus dominis. A Val di Magra, en la Lunigiana, hi havia
el Castell de Villafranca, residència del pare de Currado. Aquest

aE — EmSES E

35

"
'
q
4
1
d
d
q
4
4

——a

1 EISEST ME DCIE) IORPMOSESTIETCIS IE Eaa rent
uS Ta

D iaad aó

9r0ra mra ma 28 SE EE BET
EEda arar ra ErT

lpU aTr

EE IMR ER EEIt

SET EE