PURGATORI. CANT VIII 87 cTots dos vénen del soli de Maria o digué Sordello c per guardar la vall 39 — del serpent que ben tost hi farà via . l com que jo ignorava per quin call, em giro tremolant de por i de fred, 48 — i redós faig del guia, i espantall. Daeioietonaietijsiatoiedels oi Lrar nir iimeci didad ii ti n aRA tT ó L : — I diu Sordello : 4 Descendim al dret i amb les grans ombres departim la pensa, 45 — grat els serà i ho podrem fer a plereto. Amb sols tres passes que la cama avença, ja sóc al fons, i un veig que em va mirant eeoaemeses MaprerItaTEraee maa E CTr D Ua Erad ra hd xetnsEs E 48 com si de mi volgués fer coneixença. ioB Temps era ja ben bé d'hora foscant, 4 h però encara podien ser albirades M g 51 les coses no vistents de lluny estant. 0 I n L'un vers l'altre menàrem les petjades : oh gentil jutge Nin, que em fou plaent 54 trobar-te, i no amb les ànimes damnades l Ens saludàrem fervorosament, i ell preguntà : 4é De quan per tu és atesa 57 la planta d'aquest puig, seguint el vent2o ljo: eHe vingut passant llocs de tristesa aquest matí, sóc en primera vida, 60 i la ruta que faig, per l'altra pesa2. m d'E S cna g c—é P éAmbo vegnon del grembo di Mariar disse Sordello ca guardia della valle, se per lo serpente che verrà vie via.2 : ú Temp'era già che l'aere s'annerava, ma non si che tra li occhi suoi e' miei non dichiarisse ciò che pria serrava. É g È Rs L H É g. É t È È È L È .i L f È E E L ç t " d é c G È É 51 Ond' io, che non sapeva per qual calle, mi volsi intorno, e stretto m'accostai, 4a tutto gelato, alle fidate spalle. Ver me si fece, e io ver lui mi fei: Giudice Nin gentil, quanto mi piacque quando ti vidi non esser tra' reil 54 E Sordello anco: eOr avvalliamo omai tra le grandi ombre, e parleremo ad esse: 45 8TAZiOSO fia lor vedervi assaix. Nullo bel salutar tra noi si tacque: poi dimandò: eQuant'è che tu venisti al piè del monte per le lontane acquemr.— 4, Solo tre passi credo ch' i' scendesse, e fui di sotto, e vidi un che mirava 4s PUr Me, come conoscer mi volesse. cOhla diss'io lui, cper entro i luoghi tristi venni stamane, e sono in prima vita, ancor che l'altra, si andando, acquisti.x. — gg