86

LA DIVINA COMÈDIA

 

t Te lucis anteo tan devotament
de la boca li eixí, amb notes sinceres,
que en èxtasi deixà la meva ment.

15
I al punt, les altres ànimes properes
la seguiren amb l'himne tot enter,
18 — girades d'ulls a les sublims esferes.
l ara, lector, la vista afina al ver,
car el vel que l'amaga és tan subtil,
91 que penetrar el sentit serà lleuger.
Vaig veure com aquell esbart gentil,
callant després, l'esguard al cel apunta
4 amb aire d'esperar, pàlid i humil,
i veig que, des de dalt, el vol ajunta
dos àngels, amb dos glavis inflamats
97 que a la mà els fulguraven sense punta.
D'aquell verd tendre dels bordalls nou-nats
eren les ales i la vestidura,
30 — i El vol en feia els plecs tots ventejats.
L'un sobre nostre, i a un cantó, s'atura,
l'altre al cantó oposat, i així tots dos
33 les ànimes deixaren en clausura.
Jo veia clarament llur cabell ros,
mes, el rostre, dels ulls se m'escorria,
86 — Car me n'enlluernaven les clarors.
tTe lucis ante' si devotamente e vidi uscir dell'alto e scender giue
le uscio di bocca e con si dolci note, due angeli con due spade affocate,
15 Che fece me a me uscir di mente, tronche e private delle punte sue. 27
e l'altre poi dolcemente e devote Verdi come fogliette pur mo nate
seguitar lei per tutto l' inno intero, erano in veste, che da verdi penne
1s avendo li occhi alle superne rote. percosse traean dietro e ventilate. s0
Aguzza qui, lettor, ben li occhi al vero, L'un poco sovra noi a star si venne,
chè "l velo è ora ben tanto sottile, e l'altro scese in l'opposita sponda,
m Cèrto che 'l trapassar dentro è leggero. si che la gente in mezzo si contenne. 88
lo vidi quello essercito gentile Ben discernea in lor la testa bionda:
tacito poscia riguardare in sue ma nella faccia l'occhio si smarria,

se Quasi aspettando, palido e umile, come virtú ch'a troppo si confonda. 36