84 LA DIVINA COMÈDIA
en l'episodi del rei Manfred, l'hem sentida anomenar cengendradora
de l'honor de Sicília i d'Aragó..

Sordello acaba mostrant el bon rei Enric III d'Angiaterra, pare
de millors fills, i Guillem VIl, marquès de Monferrato, per la mort
del qual ploren Monferrato i Canavese.

Guillem VII, dit Spadalunga, era gibeHí. L'any 1290, la repú-
blica d'Asti volgué reprendre-li la ciutat d'Alessandria, on provocà
una rebeHió. Guillem anà a sufocar-la, però trobà tot el poble en
contra, fou pres i ficat dins d'una gàbia de ferro, en la qual morí
el 8 de setembre del 1290. Per a venjar-lo de tal mort, el seu fill
Joan I va moure una guerra contra els d'Alessandria, els quals,
ajudats per Matteo Visconti, envairen Monferrato i Canavese, que
eren les dues regions, a la dreta i a l'esquerra del Po, que formaven

el marquesat.

 

S Tota aquesta visió dels magnes esperits en la vall florida, és una
3 joia insuperable de poesia dantesca. Pensem en la simplicitat i la
Í:Í dres 4 z . . . .
l gràcia a}mb què són evocats els personatges, quin realisme, i quin
E decorativisme, quina punta d'humor i quin períum de grandesa't
È . p

i Pensem com el Dant resol la psicologia i la moral d'uns personatges
que a qualsevol altre escriptor se li endurien volums d'adjectius i
È d'admiracions. Aquest jardí estilitzat, on canten la Salve reis i em-
È peradors que no s'escapen de tenir un 4gran nasv ni de decantar la
i galta sobre la mà, i que són vistos dins del cristall d'un somni, però
: al mateix temps amb un realisme inexorable, em fa pensar èn les
È pintures de Benozzo Gozzoli o de Pietro della Francesca, en
È les quals la malícia i la ingenuitat, la ponderació i la fuga, man-
: 9 ,

% tenen el més pur equilibri.

É

esssins pi sà3Ga 5N A $ -
dD ORar E BIS SA Ea BE IE  EOBepEC D taca SEaEasPDECEI D DoSORDIO SE S aSc IEr tA SE N8s EEOES SeSQOBS SE LdC ) qO IM S G " L
CERT CEE ROU RIA C EA E S IS DT CER C EEa aRESS Rs

2 NIDEIEtTiamatmatts S I Taa