PURGATORI. CANT VII 83
on morí, deshonorant l'estendard dels reis de França (tres lliris d'or
en camp d'atzur).

Tant Enric com Felip es planyen, el francès, donant-se cops al
pit, i el de Navarra, posant-se la mà a la galta amoinadíssim : cfent
del seu palmell, per a la galta, un llit,.

Llur tristesa els ve perquè són pare i sogre del cmal de França:,,

i coneixen les seves brutícies i turpituds, les quals se'ls claven com
una llança. Aquest d mal de França no és altre que Felip IV
el Bell. Com s'observa en altres bandes del poema, el Dant no el
podia veure.

Sordello mostra, després, als dos poetes, un altre personatge,
fornit i membrut, que canta amb un que té cun nas mascle:. El
membrut, diu Sordello que dde tot valor portà cenyida la cordar, i
no és altre que Pere el Gran, III d'Aragó i II de Catalunya. El seu
company de l'importantíssim nas, és Carles l d'Anjou. I afegeix
Sordello que si el jovenet que té al darrera hagués regnat més temps.
cel valor bé hauria anat de vas a vaso, o sigui, de pare a fill. Aquest
jovenet és Alíons III d'Aragó, dit el Liberal, que regnà sis anys.
— del 1285 al 1291 — i morí sense descendència.

No pot dir el mateix Sordello dels altres dos fills de Pere el Gran,
Jaume i Frederic — Jaume II d'Aragó, dit el Just, i Frederic III, rei
de Sicília—, els quals no posseeixen les virtuts del pare.

Sordello creu que rares vegades cla humana probitat va de.
pares a fills, és a dir, les virtuts no s'hereten, sinó que vénen
de Déu, que les concedeix a aquell que les demana i se'n fa
mereixedor.

Sordello diu això per Pere el Gran i pel Nassut, Carles I d'An-
jou, perquè Carles II no val ni la meitat del pare, i ja es dolen la
Puglia i la Provença del seu mal govern.

Continua amb el mateix tema dient que tant la planta és inferior
a la llavor, com més que Beatriu i Margarida, pot estar contenta
Constança del seu marit. És a dir, tan inferior és Carles 1I a Carles 1
d'Anjou, com Carles Í d'Anjou ho és a Pere el Gran, perquè Beatriu
i Margarida — la primera, filla de Berenguer de Provença i la
segona filla del duc de Borgonya —, foren la primera i la segona
muller de Carles Í d'Anjou, i Constança, que com ja sabem era filla
de Manfred de Sicília, fou la muller de Pere el Gran, aquella que,

nd sEnmses E

xE

EE m

- d'E 5 d umas 3

cm t a

DRa a dt r

PRT EI C IC ti EE SE IE D Ee rd st-el
LEar Ma Ia foT L

I

RXT

- mrra ac a eEE mE
Tar pEU G
T Ta d

3
É
$
,IA
ç
$
É

paU NTS E

P aeoa ona