PURGATORI. CANT VI 73

 

gran poeta polític, com a home digníssim, disposat a cantar-les
sempre clares i a no tenir pèls a la llengua. El Dant, que l'admirava
molt, fa d'ell un símbol d'amor a la pàtria.

Després de l'abraçada del mantuà d'August i del mantuà de
Carles d'Anjou, llegim en el poema dantesc la gran invectiva contra
Itàlia i contra Florència: ".4hi serva Italia, di dolore ostello, — nave
sanga noccbiere in gran tempesta, —non donna di provincie, ma bor-

. dellol" Aquest llarguíssim apòstrofe és un dels fragments més
famosos i més citats de la ComèpiAa. Val a dir que la seva grandesa
en el patètic i en el sarcàstic, la situa entre els més bells moments
d'aquesta poesia flagellant, digna d'Isaias i dels més alts profetes.

Aquí, el Dant imperialista afirma, una vegada més, el seu credo
polític, vol una Itàlia devota al Papa, però una ltàlia unida i forta,
dominada per l'Emperador. Ataca c Albert tudesco perquè ha aban-
donat Itàlia, referint-se a l'emperador Albert d'Àustria, fill de Rodolf
d'Habsburg (1248 a 1308).

Cita les famílies del bàndols oposats, Montecchi i Cappelletti a
Verona, Monaldi i Filippeschi a Orvieto, reduides a la misèria i a
les lluites fratricides.

Cita el dolor de Santafiore, a la Maresma de Siena, on lluitaven
en 1300 els sienesos amb el Papa.

Parla de Roma, vídua del Cèsar i del Papa. Quan el Dant.
escrivia aquests versos, encara que el viatge imaginat el situem a
l'any 1300, la Cúria papal era Avinyó, on va traslladar-se l'any 1305.
Es dirigeix al Crucificat, preguntant si tantes desgràcies són presagis
d'un bé ocult que prepara la Providència, però afirma que la situació
d'Itàlia no pot ésser pitjor i que el primer vingut es pensa ésser un
Marcel. Els comentaristes creuen, uns, que es refereix al cònsol
Claudi Marcel, enemic de Cèsar i partidari de Pompeu, altres, al
gran Marcel, vencedor de Siracusa.

L'apòstrofe segueix d'una manera sarcàstica contra la ciutat de
Florència, per la inestabilitat de les seves lleis, per l'anarquia popular,
per la manca de dignitat dels partits, pel desgavell que la sacseja, i
acaba comparant-la a una malalta que ni en un llit de plomes pot
trobar repòs, i distreu el seu dolor donant voltes i no estant
mai quieta.

1-6

Da IROEOa EET P Eaa aaa

JEreEETEreTó

XI

gara mappemenam arar mmyyymrn
PRr iE m ee

c94

83
4

:
%

LET IE A E IE didr

OEE UB£

43 PMRPeDE CI ESEDPNTOTT NEE CO CITS CIT CEICIP ).

'M'““. “\ ara

+

E
g
7.