72 LA DIVINA COMÈDIA

 

difunts i demana a Virgili que l'hi aclareixi. El Dant diu que en un
escrit de Virgili es nega que les oracions puguin doblegar un decret
del Cel, i Virgili contesta que això no té res a veure amb la justa
esperança de les ànimes presents, perquè allí on ell afirmà la inuti-
litat del prec, és cert que el prec no servia de res.

Es refereixen els dos poetes als versos del cant VI de l'cEneida.,
quan Palinur prega a la Sibilla de portar-lo, encara que insepult,
enllà de l'Aqueront, i la Sibilla li respon: dDesine fata deum flecti
sperare precandon. Ara bé, Virgili diu que en tal cas no es curava
res pregant — fata deum, no es dobleguen amb els precs —, perquè
es tractava d'un pagà i d'uns déus pagans, i el Déu veritable no
podia escoltar els precs d'una gent que el desconeixia.

Però, malgrat tot, Virgili no és un teòleg consumat, i diu al seu
deixeble que totes aquestes coses les hi explicarà clarament Beatriu,
a qui trobarà dalt de la pujada, i el Dant, en sentir aquest nom,
s'adona que les forces li tornen i el cansament li fuig.

Prosseguint la caminada, descobreixen en un recolze una ànima
solitària plena de dignitat. El poeta la compara a un lleó que reposa.
S'hi acosten i li demanen el camí, l'ànima no els contesta la pregunta,
però els interroga sobre. el país i la vida llur, i quan Virgili anomena
Màntua, l'ànima, plena d'alegria, diu: cOh, mantuàl Jo sóc del
teu país, jo sóc Sordello l v i es tira als braços de Virgili.

El Dant aprofita aquesta cordialitat de dues ombres, amigues en
sentir-se filles d'un mateix país, per comparar-la amb les discòrdies
de la seva Itàlia.

Sordello fou un famosíssim trobador del segle xm. Fill de Goito,
en el país mantuà, serví primer el comte Rizzardo di San Bonifazio,
a Verona, i celebrà en els seus versos la muller del seu amo Cunizza
da Romano. Entre ella i Sordello hi ha una història o una llegenda
amorosa que l'obligà a abandonar Rizzardo. De Verona anà a parar
Sordello a la Marca Trevigiana, però, per malvolences d'enemics i
pel seu matrimoni secret amb Otta di Strasso, hagué de canviar de
domicili. Va rodar diverses Corts, fins que anà a la de Ramon
Berenguer IV de Provença. Restà després al servei del gendre de
Ramon, Carles d'Anjou. Participà en l'expedició d'Itàlia contra
È Manfred. L'any 1266, feia presó a Novara. El 1269, obtingué, en
feude de Carles, alguns castells dels Abruzzi. És considerat com a

 

S Da S Dena ia LEa iiastniacanió

MCE

 

Ep ia cSa aa DSDSE b EEar S EEncat ad ada Eara E Sa BEar IES RS DERO BE SI Caaé dS ioaea ta S ESnent Aar Ea ES2 SIEISSESICI a ESIS IEa a Pr3C 3566 53 ar - : . a
Bta dada ada aaaadr aaara a S S BE ieettE B SE dEE IEE EEaT DR R ER IR SIE N S S