Dadr

60 LA DIVINA COMÈDIA

 

El Villani i els comentaristes del Dant, ens donen algunes dades
del personatge. Sabem que l'any 1287 Buonconte prengué part en
l'expulsió dels gielís d'Arezzo. L'any 1288, fou un dels capitans
que derrotaren els sienesos a Pieve al Toppo. En 1289 capitanejà
els gibeHins d'Arezzo contra els florentins i fou mort en la batalla
de Campaldino, l'11 de juny del mateix any.

D'ell diu Benvenuto d'Imola: cluvenis strenuissimus armorum, qui
in confuictu Aretinorum apud Bibenam missus a Guillelmino episcopo
aretino ad considerandum statum bostium, retulit, quod nullo modo erat
pugnandum. Tunc episcopus, velut mimium animosus, dixit: 7 Tu
numquam fuisti de domo illa". Cui Boncontes respondit: " Si veneritis
quo ego, numquam revertemini". El sic fuit de facio, quia .uterque
probiter pugnans remansit in campo).

Bonconte es queixa perquè ni Joana ni els altres tenen cura
d'ell, volent dir que l'obliden en llurs oracions.

Joana és la vídua de Bonconte, i eels altreso són els seus parents,
com el comte Galassio da Montefeltro, que fou podestà d'Arezzo
l'any 1290, Frederic, germà de Bonconte, podestà el 1300, i fins la
seva filla Manentessa, casada amb un dels comtes Guidi.

Després de les explicacions de lacopo i de Bonconte, un terç
esperit, amb set meravellosos hendecasiHabs, demana al Dant que
quan torni al món es recordi d'ell. Aquest esperit és el d'una dona,
no parla de parents ni d'amics, d'una manera humil i apagada, però
amb una gràcia cristalina, diu qui és i qui fou el causant de la seva
mort violenta. cRecorda't de mi que sóc la Pia, Siena em va fer i
em va desfer Maremma , la manera com això passà, la sap aquell
que abans m'havia donat l'anell de l'esposorin.

Poques vegades el nostre poeta arriba a tal meravella de concisió
i de transparència i al mateix temps de períumat misteril

cLa Piao, Pia de" Tolomei, segons Pietro Dante, l'eAnonimo
Fiorentinov i Benvenuto d'Imola, fou filla de Siena, de l'antiga
família dels Tolomei, i maridada amb Nello, o Paganello, de' Pan-
nocchieschi, senyor del castell de la Pietra, a Maremma, i de molts
altres castells. L'any 1277, va ésser podestà de Volterra, de Lucca,
l'any 1313, i l'any 1322 encara vivia, perquè en tal època va fer
testament.

Sembla que, ja sigui perquè Nello cregués la seva dona infidel,

IU N EE ST U N IR I D ETA S eatsacaet ac 3t3es MEa ICISs G :
CA IROR I IT .1!'?7-_»!:,'_1.!.IYVYZ'_FJI—F}Idm_g}gv_,yáwïrwzudi._l}rí}_}á_y}k}:,y;,1,zif}zàñ1;17-;“-,1",:!:_».1717,' r“v'—?,?;v—'-(àh;;sv'fyf EM SES

Dara TNA