PURGATORI. CANT V 59

 

sense cap comentari a les paraules d'un segon esperit. Aquest diu
que és Bonconte, que Joana i els altres el tenen abandonat i que
per això camina amb la testa tan baixa. El Dant, en sentir-lo, li
pregunta, amb un cert interès, quina mena de força o quin atzar el
dugué tan lluny de Campaldino, ja que mai no s'ha sabut el lloc on
era sepultat. I l'esperit explica aleshores els fets sobrenaturals i
extraordinaris que seguiren la seva mort.

Comença remarcant que al peu de Casentino travessa el riu Ar-
chiano, el qual neix en l'Apení, sobre l'Ermo. L'Ermo, o P'Eremo,
era un convent de camaldulencs fundat per Sant Romuald en el
segle xi. L'ombra segueix dient que al lloc on l'Archiano deixa
el seu nom, perquè precisament desemboca en el riu Arno, ell
arribà amb ela gola foradadaz, i allí, després d'invocar el nom de
Maria, perdé la vista i la paraula, i va caure mort. Aleshores l'àngel
de Déu recollí la seva ànima, i l'àngel de l'Infern protestà perquè
només qper una llagrimetao el Cel li prenia, de Bonconte, allò que
era etern, O sigui l'ànima, i va dir a l'àngel de Déu que dde la resta
faria altre govern,. La crestav és el cos, la part mortal, i el egoverno
que es proposà fer el diable, Bonconte el manifesta a continuació, ex-
plicant primer com es forma la pluja, i com el dimoni, pel poder que
té de fer mal, provocà una gran tempestat que negà la terra: els rius,
les rieres i els torrents eixiren de mare, i el seu cos, que havia caigut
a l'Arno, fou dut i rebolcat pel corrent i colgat dins la seva arena.

En la descripció que fa de la gran tempestat, concreta —aquests
detalls geogràfics són tan cars al Dantl— que de Pratomagno al
gran Giogo, anomenat la Giogana, O sigui la cadena principal dels
Apenins, tot es cobrí de boira espessa.

Pratomagno és un contrafort dels Apenins, que a la dreta de
l'Arno casentinenc, divideix el Valdarno superior del Casentino.

: Entre la Giogana i Pratomagno s'estén la plana de Campaldino, que
és la que cita el Dant en preguntar a l'ombra el motiu pel qual la
seva sepultura no fos coneguda.

Bonconte, és Buonconte da Montefeltro, fill de Guido da Mon-
tefeltro, al qual hem conegut en el cant XXVII de l'INFERN com a
conseller d'engany, i hem tingut ocasió d'analitzar a bastament les
seves relacions amb Bonifaci VIIÍ, fins i tot en allò que sembla que
el Dant hi posà de la seva collita.

PR EOr IE PER IET NT NE IEECIE ORO SOIESCES PA ira SEIaeS

i

uma G Ea PPOT EOS I NE FE ERU E
, r -
Z 5

-

t
È
cd
t
Ó

Uda uaaa

P A D CE EE

EE EET

m ma

con ) E nB

qT E PERPI CTT P P PA I IM D

Ra D