SE IT PLSISMESSSE naa DaA SESINIIRIC EE S N EEa aa

58 LA DIVINA COMÈDIA
P — ——é —— i aa a

Diu l'ombra: djo era fill de Fano, però la mort la vaig trobar al
pais d'Antenor, que era el lloc on em creia més segur, el d'Este va
manar que se'm perseguís. Si jo hagués fugit cap a la Mira, quan
em vaig sentir ferit a Oriago, encara m'hauria pogut escapar, però
vaig córrer cap a un lloc pantanós, i allí, entre el fang i les canyes,
em vaig entrebancar, i ferit com estava vaig perdre la sango.

Aquesta ombra és la de lacopo del Cassero de Fano. Fou fill
d'Uguccione, podestà de Macerata l'any 1268, i nét de Martino del
Cassero, professor de lleis i rector de l'escola d'Arezzo l'any 1255,
un dels juristes més famosos de la seva època.

lacopo formà pari de l'expedició dels gúelís de la Marca, que
auxiliaren els forentins contra els d'Arezzo, l'any 1288. Va ésser,
del 1296 al 97, podestà de Bolonya, allí s'enemistà per la seva llen-
gua lleugera amb Azzo VIII d'Este, marquès de Ferrara. Tornà
després a Fano, i fou cridat per Maffeo Visconti al lloc de podestà
de Milà, el 1298. Tement l'odi del marquès de Ferrara, anà des
d'Ancona a Venècia per mar, no passant pel territori del d'Este, i
de Venècia anà, per Pàdua, cap a Milà. Però a Pàdua — la terra
dels Antenori, perquè una antiga tradició deia que fou fundada pel
princep troià Antenor, conegut per la seva traidoria —, lacopo
del Cassero fou sorprès, acoltellat i mort a Oriago, en la ribera del
Brenta. Els assassins eren gent pagada pel marquès de Ferrara,
assistit en la seva traició per Riccardo da Camino i Geraldo, senyor
de Trevigi. El cos de lacopo del Cassero fou transportat a Fano,
i enterrat a l'església de Sant Domènec.

lacopo diu al Dant, que el d'Este el féu matar per l'odi que

injustament li tenia. Si es tractava només de lleugereses de paraula
comeses per lacopo, en el seu lloc de podestà de Bolonya, aquell odi
resulta monstruós i inexplicable. Però alguns comentaristes diuen
que lacopo denigrà públicament el Marquès i l'acusà de traidor i
de parricida.

Creu Iacopo que si en sentir-se ferit a Oriago, vila entre Pàdua
j Venècia, hagués seguit cap a la Mira, castell entre Pàdua i Oriago,
probablement s'hauria salvat, perquè hauria trobat algú que li donés
auxili. El fet de fugir cap a la llacuna d'Oriago, en un lloc solitari
j de mal caminar, el precipità a una mort inevitable.

Després de l'explicació de lacopo del Cassero, el Dant passa

EES rTT TN Tta Sa 38 Pa EE
aaaa da SA Esesecaesós EA ESESESICS MEC a dSar - se53 G
paad pa a tar iaad pa aaa aca gada Erda Soasè ER aSa SEA SE SSSERES SE S ERRS EE DAA ET EarEtE NEET IRC SEN