PURGATORI. CANT V 57 c de mi recorda't, perquè sóc la Pia, Siena em féu i em va desfer Maremma, i ho sap aquell que a l'esposori havia 138 posat en el meu dit la seva gemma. ericorditi di me che son la Pia: Siena mi fè, disfecemi Maremma: salsi colui che "nuanellata pria disposando m'avea con la sua gemma.2 4gg COMENTARI AL CANT V VAN, encara, els poetes seguint el segon relleix. Les colles d'ànimes es segueixen les unes a les altres, i Virgili, que té pressa, renya el Dant perquè s'atura a escoltar els comentaris que la seva condició de cos vivent desperta en una colla que acaben d'abandonar. Un altre estol d'ànimes surt al seu camí. Virgili, que ja veu que queden meravellats de la presència del Dant, en arribar dos emis- saris, els diu, sense ésser preguntat, que, efectivament, el Dant és un cos viu, i que l'honorin, perquè els pot ésser útil en el món. El mestre recomana al deixeble que si vol parlar amb les ombres ho faci tot caminant, i així succeeix. Les ombres es queixen perquè el poeta no s'atura, però el Dant no en fa cas, i amb bones paraules, després de fer constar que no les coneix ni sap qui són, els promet que està disposat a complir els encàrrecs que li facin. Aleshores tres ombres parlen, una darrera l'altra, exposant llur història i el drama de llur mort. Aquests tres parlaments, simples i perfectes dintre de la seva dramàtica entonació, constitueixen el nucli substanciós del cant cinquè. Escoltem l'ombra primera: diu al Dant que, si mai veu el país situat entre la Romanya i el de Carles d'Anjou, demani als de Fano que preguin per ell, a fi i efecte d'escurçar-li el temps que li manca per a entrar al Purgatori. Aquest país és la Marca anconitana, que limitava al nord amb la Romanya i al sud amb el regne de Nàpols, el qual l'any 1300 estava sota el poder de Carles II d'Anjou. u-ç in MI h HI ii h f L Nll i l DESB ETECTE: umé nn ceat — emge gor Drar ma " 14 LE E DOETUE D IE MENCIESENCICI CI S DETES TNA Ear E a ETT ERT PT D RCIT OTT b R È ç t i 9 t y d É È L É E: E S ú é c L u d É é é c é H