g8 33

y

Ents
S
E0

d
È
BE
E
xt
dE
dir
cI

EEs

E
i
dé
t
È

E

3

E

3

EC ErU EMT r irsini a

4.mgn?%1.1:1..';!;.“.;—..'» di tsl

 

  

48 LA DIVINA COMÈDIA

   

 

No crec necessari transcriure la definició pintoresca que dóna el
Dant en el c Convivio o dels pols i de l'equador dels nou cels, perquè
tot això tindrem motiu de comentar-ho més endavant, quan res-
plendiran en els ulls del lector les tercines del PARADÍS.

Finida la lliçó astronòmica, el Dant, que està cansadíssim i no
veu el cim del mont Purgatori de tan dret que és, demana quant
temps els queda de pujada. Virgili el conhorta fent-li saber que, a
mesura que aniran ascendint, la costa serà menys penosa, i això per
la naturalesa especial de la muntanya, aquesta explicació simbòlica
significa que, a mesura que l'ànima es va purificant amb la pena del
Purgatori, se sent lleugera del pes del pecat, fins a tenir la sensació
àgil d'una barca que segueix d'inèrcia el curs de l'aigua.

Mentre els poetes reposen i conversen, albiren un grup d'ànimes
que, amb un posat de gran ganduleria, seuen a l'ombra d'una rocassa,
de la qual no s'havien adonat. El Dant s'acosta als desvagats, i
coneix el que seu amb més negligència i pigrícia que els altres, amb
un abandó absolut dels membres, i reconquillat amb la barba entre
els genolls. Aquest dropo integral és Belacqua, el qual té una
manera d'enraonar burlesca i faceciosa, però, enmig del desmen-
jament, afirma que no li ve de seure i gallofejar, perquè havent
ajornant el penediment fins a la darrera hora de la seva vida, té
d'esperar a les portes del Purgatori tot el temps que durà la seva
existència terrenal, abans d'aquest temps, l'àngel guardià no el
deixarà entrar als martiris — a començar a complir la pena —,
a no ésser que les oracions d'algú, en estat de gràcia, èscurcin
l'espera.

D'aquest gandul i simpàtic Belacqua, que es mira els grans
problemes amb una grisa filosofia, els antics comentaristes, com
lacobo della Lana i l'cOttimo Commento 2, no en diuen res, en
canvi, l'cAnonimo Fiorentino., delsegle xiv, editat per Fanfani, diu:
cAquest Belacqua fou un ciutadà de Florència, artífex, i feia colls
de llaút i de guitarra, i era el més gandul home que hagués existit
maij i es deia d'ell que arribava el matí a la botiga i es posava a
seure, i no s'aixecava sinó quan volia anar a menjari a dormir.
L'autor (el Dant) fou un gran familiar seu, el reprenia per negli-
gència, i un dia Belacqua, davant la reprensió, respongué amb les
paraules d'Aristòtil: 'Sedendo el quiescendo anima efficitur sapiens',

uté

D aaar a esen r est
r Tatiat dè

dS aara a o Sadènó aaa Era gp es con ac onad cagiieei S aGatatedSacata Ea SIca S ISIraesèsa caa
NRIRT PRT 3i E AEEiaaiaetaBsit i iesetó