PURGATORI. CANT IV 47 les paraules de Virgili, que, arrapat de peus i mans a l'aspre pedreny, aconsegueix arribar al primer replà que es forma en l'espadat. Des d'allí, el Dant, alliçonat per Virgili, fa una vasta exposició astronò- mica. Aquesta exposició ens pot semblar enutjosa i sobretot infantil, perquè es basa en unes raons desuetes des que Colom descobrí PAmèrica. Si considerem, però, la gran passió que el Dant sentia per les ciències astronòmiques i matemàtiques, i si considerem que ell dóna els màxims coneixements de l'època, en aquella forma viva, imatjada i originalíssima que li és peculiar, no deixarem de trobar aquestes tercines astronòmiques plenes d'un interès agut i d'una excepcional gràcia. Per a començar l'explicació, el Dant diu que a ell el meravella que els raigs del sol els ferissin a l'esquerra. És a dir, el Dant, situat en l'hemisferi austral, veu que la direcció que segueix el sol.és opo- sada a la que segueix en l'hemisferi boreal. Virgili explica això dient que si Càstor i PòHux, o sigui la constellació Gèminis, o dels Bessons, convergissin amb el sol, o el sol estigués en la consteHació Gèminis, que és situada més al nord que la consteHació Àries en la qual es troba, es veuria la part rogent (rubecchio) del Zodiac, o sigui afectada pel sol, rodar més a prop de les Ósses, o sigui més al nord (sabem que una de les estrelles de l'Òssa Menor és la Polar), i per tant més a l'esquerra. cL'explicació d'això, diu Virgili, la trobaràs considerant que aquesta muntanya — el Purgatori — està situada en el lloc oposat a Jerusalem, però en l'altre hemisferi, de manera que Sió i el Pur- gatori tenen un horitzó comú i dos hemisferis distints. Per això el camí que cada dia segueix el sol (Dant pensa això dos segles abans del e pur si mouve de Galileu), si des de Jerusalem sembla que va d'esquerra a dreta, des del mont Purgatori semblarà que va de dreta a esquerra. 2 El Dant, després de l'explicació de Virgili, afirma que mai no havia vist tan clar per què el mig cercle del cel de més amunt, del moto superno — vol dir del vuitè cel, o cel estrellat —, o sigui l'equador celeste, equidistant dels pols, i situat respecte a nosaltres entre el sol i l'hivern, des de Sió es veu situat vers el sud i des del Purgatori es veu situat vers el nord. Pr EET - x È :. E 8 t t d É E È x OEE B BTEI I T L POTPTI I T DEREDTES EET IE NT RO CI CI IMCI L OM R 1'4""-'-'_,_..>)